LA DIABETIS

La DIABETIS és aquella malaltia en la que augmenta "el sucre en la sang", quan el nivell de glucosa està per damunt del normal, d'una manera persistent en dejú. 

 

Orientativament els nivells normals de glucosa en sang estan per sota de 115 mg%. Entre 115 i 139 mg% entendríem que la persona està en fase d'intol·lerància. Clarament diabètiques són xifres sostingudes iguals o superiors a 140 mg%

 

Generalment classifiquem la diabetis en dos grups importants: la diabetis infanto juvenil o tipus I i la de l'adult tipus II. També n'hi ha d'altres secundàries a altres processos: gestacionals, associada a altres endocrinopaties o dintre la síndrome para neoplàsica.

 

La tipus I té una causa directament genètica amb fracàs primari del pàncrees en la seva producció d'insulina (cèl·lules beta dels illots de Langerhans) per causa immunològica i la seva simptomatologia apareix en edats infantils o juvenils.

 

La tipus II està associada amb l'edat adulta i a la Síndrome Metabòlica


Diabetis tipus I


Es tracta de diabètics amb producció molt baixa d'insulina o gairebé absent i que necessiten imperiosament la seva administració externa.

Són persones joves (infants o menors de 30 anys) que són prims o perden pes ràpidament i presenten mota set i abundant micció. Poden iniciar un quadre clínic de vòmits amb acetona alta, que si no es corregeix pot acabar amb cetoacidosi i coma. Cal pensar en el diagnòstic encara que no hi hagi antecedents familiars. El tractament amb insulina és l'únic efectiu.


Diabetis tipus II


Està relacionada amb l’anomenada Síndrome Metabòlica (SM), que és un conjunt simptomàtic definit per la suma de l’obesitat abdominal + hipertensió arterial + nivells alts de glucosa en sang i alteració del perfil dels lípids en la sang.

 

La causa bàsica de la malaltia és la insuficient producció d’insulina per part del pàncrees, però també per una mala funció d’aquesta hormona a nivell perifèric (teixits musculars, gras, visceral...), allò que s’anomena resistència a la insulina.

 

Les complicacions orgàniques multi locals (cor, circulació perifèrica, ronyons, retina i sistema nerviós central i vegetatiu), que cal esperar al llarg dels anys d’evolució de la malaltia, fan que sigui considerada com d’elevat risc vital.

 

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES QUE ENS POT FER SOSPITAR LA PRESÈNCIA D’AQUESTA MANERA D’EMMALALTIR?

 

Allò que fa sospitar que alguna cosa no va bé, és: 

 

- l’aparició d’una set excessiva acompanyada

- d’un ritme de la micció exagerat en quantitat i freqüència, així com també

- molta gana, i no obstant això s’inicia una

- pèrdua de pes.

 

- Una altra manera molt freqüent de presentar-se, és la troballa casual analítica, en una persona obesa i/o hipertensa, d’una glucèmia basal alta junt amb una alteració del perfil lipídic (colesterol, triglicèrids...).

 

PREVENCIÓ

 

·         Valorar els antecedents familiars

·         Evitar l’excés de pes.

·         Mantenir una activitat física adequada

·         Practicar una dieta d’estil mediterrani, equilibrada i sense excedir-se en ingesta de sucres, begudes

        ensucrades.

·         Revisions mèdiques i analítiques periòdiques, sobretot si hi han antecedents familiars de risc.

 

CONSELL

-     Consultar al metge de capçalera. Ell haurà de confirmar el diagnòstic i iniciarà el procés d'informació i educació en la malaltia.

 

-     Sereu derivats al diplomat/da d'infermeria (DUI) per a aprofundir en el coneixement, educació i autocura de la malaltia perquè sigueu el més autònom possible, atès que ara per ara, la malaltia no té curació però sí tractament per evitar o limitar les complicacions que més avall descrivim.

 

-    No feu ni inicieu cap dieta específica pel vostre compte. Seguiu les instruccions del vostre metge de capçalera, dietista o diplomat d'infermeria

 

-     Cal modificar hàbits dietètics i d'activitat física a més de seguir un tractament farmacològic estricte, per això cal tenir:

  • consciència de la malaltia, 
  • coneixements i 
  • voluntat d'autocura/autonomia

 

TRACTAMENT

 

-          Eliminació dels sucres de la dieta. Reducció i repartiment dels hidrats de carboni al llarg del dia. (exemples de dieta). Com he dit més amunt, no inicieu cap d'aquestes dietes sense la supervisió del vostre equip de salut.

-          Control del pes.

-          Exercici físic.

-          Seguiment del programa mèdic periòdic i del tractament farmacològic aconsellat.

 

COMPLICACIONS DE LA DIABETIS

 

La diabetis no és una malaltia que es curi, cal cuidar-la i mantenir els paràmetres que la defineixen el més equilibrats possible. Com hem dit més amunt, pot afectar gairebé tots els órgans.

 

- El diabètic té més risc de patir infart de miocardi i vessament cerebral, per això cal que controli la seva tensió mantenint-la al més prop possible de 120/80.

- Per aquest motiu també cal mantenir les xifres de colesterol LDL per sota de 100.

- El nivell glucèmic es valora pels perfils de l'autocontrol que no han de superar els 130 mg de glucosa en dejú i les postprandials (2 hores després de menjar) que no sobrepassin els 160 mg. Un altre paràmetre que s'usa és la hemoglobina glicosilada, que indica una mitjana dels nivells de glucosa en sang dels darrers 2-3 mesos. S'ha de mantenir entre 6 i 7.

- Cal revisar anualment la vista per descartar la presència de retinopatia, que és causa de ceguesa en aquesta malaltia.

- Dintre les revisions anuals cal incloure la revisió dels peus : polsos i sensibilitat, doncs la seva alteració pot ser causa d'úlceres per manca de rec sanguini.

- En la revisió anual cal valorar la funció renal i l'aparició d'albúmina en orina. Molts diabètics poder haver de necessitat diàlisi per fallada dels ronyons

 

 


Escribir comentario

Comentarios: 0