ELS TRASTORNS PER ANSIETAT


DEFINICIÓ DEL CONCEPTE


El diagnòstic d’ansietat és molt freqüent en la pràctica mèdica actual i és ben acceptat per qui ho pateix, no així el terme anterior Neurosi, utilitzat per definir un trastorn emocional de les persones i que tenia una connotació negativa entre la comunitat.

 

L’enfocament biologista de la psiquiatria que es practica majoritàriament en els nostres centres públics, és un element primordial en l’acceptació d’aquests trastorns com una malaltia orgànica més, però té el perill que evita el qüestionar-se sobre la pròpia biografia psicològica, sobre la manera de com l’individu soluciona els seus conflictes i assumeix les responsabilitats conscients o inconscients al llarg de la vida i com el seu mal maneig porta als símptomes que ens guien en el diagnòstic de l’ansietat.

 

Quan interroguem a les persones a qui els hi ha estat diagnosticada aquesta afecció vers allò que saben de la seva malaltia o què la causa, només descriuen els símptomes que pateixen i ens ensenyen els fàrmacs amb els quals combaten els mateixos, ansiolítics i antidepressius. En cap moment expressen que possiblement tenen un conflicte que han de superar. Tampoc ningú els hi ha explicat que els símptomes que pateixen naixen de la mala solució dels seus conflictes.

 

En psiquiatria existeixen uns sistemes de classificació de les malalties mentals. El més usat pels psiquiatres és el DSM que ha tingut vàries versions. En 1980 (el DSM-III), ja desapareix el terme neurosi i s’aplica el terme trastorn per ansietat. En 1994 ( el DSM-IV) s’inclouen i distingueixen entre 1) trastorns de l’ansietat. 2) trastorns somatomorfs 2) trastorns dissociatius.

 

Una alta classificació la CIE-9, segueix mantenint el terme neurosi com trastorns secundaris a factors estressants i somatomorfs. Trastorns d’ansietat fòbica.

 

Cal deixar ben entès que aquests sistemes només són una classificació acadèmica pen entendre'ns en el moment de codificar el diagnòstic. En cap moment es proposa una interpretació etiològica de les malalties classificades, no són un tractat de Psiquiatria. 

 

Aquesta forma d'emmalaltir vindria definida per dos paradigmes bàsics

  • La simptomatologia física
  • La personalitat neuròtica

Gènesi de l'ansietat i la personalitat neuròtica


 

Els trastorns per ansietat no apareixen d'una manera sobtada i sense motiu. Les condicions d'emmalaltir que portarà a aquest problema de salut pot incubar-se ja des de la infància (segons les teories psicoanalítiques). Normalment reconeixem unes circumstàncies biològiques, psicològiques i socials que dónen pas a la patologia. Em serviré de l'esquema següent per intentar explicar la base del procés:

 

  

                       EGOSTASI                       

â

                               Conflicte

PÈRDUA DE L’EGOSTASI 

â

 

ANSIETAT - ANGOIXA 

â

 

MECANISMES DE DEFENSA

â         â

èxit parcial                                            fracàs

PERSONALITAT NEURÒTICA                           CLÍNICA DE NEUROSI

  

  ( Esquema extret del llibre de J. Vallejo Ruiloba: “Introducción a la psicopatologia y la psiquiatria”. Edició de 2007-).

  

 Egostasi


- En totes les seves etapes de la vida, les persones van rebent influències diverses que conformaran la seva personalitat. Ja des de la infància es crea una relació dinàmica (dialèctica), amb l’entorn. Les exigències de la satisfacció dels instints bàsics, i la contenció – educació en l’àmbit familiar, escolar i/o social perquè es realitzin de manera acceptable i civilitzada, busquen un equilibri. Si aquest procés es realitza de manera harmònica, l’individu assoleix una estabilitat emocional anomenada Egostasi, això és vàlid en cada etapa de la vida.

 

En qualsevol moment pot aparèixer alguna circumstància ambiental, estímul, problema a resoldre etc. que obliga al subjecte a reaccionar d’una manera o altra: esdevé el Conflicte i la pèrdua de l’equilibri emocional. En el desconcert inicial apareix un fenomen nou: l’angoixa, amb la simptomatologia que més endavant exposem. La persona pot resoldre directe i satisfactòriament el problema presentat i restablir l'egostasi emocional o recórrer als mecanismes de defensa del “jo” que tancaran de manera temporal però falsa, la resolució del conflicte. (podeu revisar aquests mecanismes de defensa, entrant a l’anterior enllaç). Moltes persones utilitzen durant tota la vida un o pocs d’aquests mecanismes de defensa, esdevenint un model o tipus de conducta. Usar-los alguna vegada pot ser normal. Usar-los habitualment significa no afrontar els problemes d’una manera adient.

 

  •  Quan aquests mecanismes de defensa aconsegueixen la seva funció amb un èxit parcial, la persona pot anar fent la seva vida, però segurament se li observarà un tipus especial de conducta que podríem dir-ne una personalitat neuròtica.

 

  •  Quan aquests mecanismes fracassen, la patologia ansiosa dóna la cara i apareix un dels Trastorns d’ansietat tipificats per la psiquiatria: trastorns d’angoixa, trastorns obsessius, trastorns histèrics o somatomorfs, trastorns fòbics...  

 

1) Símptomes d'aquesta manera d'emmalaltir

 

La simptomatologia és rica en possibilitats, totes elles poden estar presents en persones completament normals. Es diu que la diferència és com la ment del malalt interpreta, viu o maneja el símptoma.

 

Tensió, apatia, irritabilitat, sensació de falta d’aire, palpitacions, insomni, fatiga, dolors difusos, cefalees, conductes d’evitació, pors i temors, sentiments de culpa, insatisfacció sexual.

 

Tothom d’una manera o altra ha experimentat alguna vegada un, varis o tots aquests símptomes. Potser la incapacitació crònica per a una vida social, laboral o personal causada per alguns d’aquests símptomes ens guiaria per a fer el diagnòstic. Seria la intensitat i cronicitat del símptoma allò que marcaria la frontera que separa el normal del patològic.

 

Quan s’estudien els símptomes en una persona afectada d’ansietat, no es detecta cap alteració orgànica que els justifiquin, així com tampoc cap alteració significativa analítica. Com a marcadors biològics potser podríem trobar augmentats aquells paràmetres que s’alteren també en persones sotmeses a estrès crònic com cert augment de la colinesterasa sèrica, alteració del perfil lipídic o l’augment de catecolamines i cortisol.

En general són persones més sensibles al fred i la fatiga.

 

Una altra manera d’intentar objectivar el seu procés patològic és mitjançant l’aplicació d’una bateria de tests de salut mental, que serien en aquest cassos els:

Que intenten mesurar un paràmetre un tant difús com el neuroticisme i també l’ansietat. Els pacient que pateixen aquestes afeccions puntuarien alt en aquests aspectes. Aquests tests són més usats per l’escola conductista.

 

2) La personalitat neuròtica

Utilitzo la imatge d'aquest actor-director cinematogràfic perquè els seus personatges repetidament oferts en la gran pantalla poden ser un exemple paradigmàtic de què és una personalitat neuròtica. A continuació us exposo les principals característiques d'aquestes persones. Tenir una personalitat neuròtica no significa ésser malalt però sí un factor de risc de patir Trastorns   d'ansietat. Observeu vosaltres mateixos:

 

Característiques més destacades:

  • Existència d'un conflicte intern permanent amb mal control de la vida instintiva i afectiva sobretot en l'àrea de la sexualitat. Pulsions i lluita interna que no troben l'equilibri fàcilment
  • Dificultat d'identificar-se amb el personatge que tots intentem representar. No s'accepta i rebutja el personatge. Disfuncions entre el "jo", el "super-jo" i l'"allò".
  • Tensions amb les convencions culturals socials.
  • Inseguretat i sentiments d'inferioritat.
  • Importants vivències de culpa.
  • L'ansietat és el centre de la seva vida.
  • Poca naturalitat en el comportament. Postures defensives