• HISTÒRIA

Des de fa milers d'anys la humanitat coneix i consumeix begudes amb contingut alcohòlic alhora que ha experimentat amb els seus efectes físics sobre el cos i la ment que un consum desmesurat provoca: l'estat d'embriaguesa, que en general ha estat rebutjada i mal considerada per la majoria de les civilitzacions, però no així el seu consum moderat.

L'origen d'aquestes begudes és diferent en relació al lloc, el temps i els productes locals (fruites, cereals...) o coneixements científics (destil·lats) i el seu ús ha estat relacionat amb diverses circumstàncies: dietètiques, festives, rituals religiosos, terapèutiques... sí, terapèutiques des de molt al principi de la Història fins als nostres dies.

Tot i que es coneixia que moltes persones feien freqüentment consums excessius de manera repetitiva, reprovats per la comunitat, amb resultat d'alteracions d'orde públic o violència familiar pels seus comportaments asocials, la comunitat mèdica no va començar a intuir o definir patològicament aquest procés classificant-lo dins el concepte d'addiccions o pèrdua de l'autocontrol, com malaltia mental, fins al final del segle XVIII o principis del XIX (Thomas Troter i Benjamin Rush).

Avui en dia ja estem parlant de bevedor de risc com a patologia derivada del consum alcohòlic sense necessitat que aquesta persona presenti episodis d'embriaguesa.

Es defineix com bevedor de risc:

- un consum superior a 28 unitats (280 g.) a la setmana, o >6 unitats de consum en un període curt,  en cas de baró.

- un consum superior a 17 unitats (170g) a la setmana, o >5 unitats de consum en un període curt, en cas de la dona.

- Qualsevol consum en la dona embarassada i en menors de 18 anys.

(s'insistirà més endavant en aquest concepte i en el modus de comptar les unitats)

• LES BEGUDES ALCOHÒLIQUES I ELS RISCOS D'EMMALALTIR

a) Patologia cardio-vascular

- El consum moderat de 20 g/dia (2 unitats), disminueix el risc de patir patologies coronàries, infarts de miocardi en comparació amb els abstemis. Per sobre d'aquestes quantitats el risc de patir aquestes malalties augmenta proporcionalment.

- En quant a la Hipertensió Arterial (HTA), el risc augmenta en proporció a tot consum.

- Arítmies cardíaques: el seu risc augmenta amb el consum, segurament per l'efecte neurotòxic i miotòxic.

- El risc de patir Ictus hemorràgic també augmenta amb el consum de begudes alcohòliques.

b) Patologies metabòliques i digestives.

- L'excés de consum produeix obesitat, perquè l'alcohol és una beguda molt energètica i també fa augmentar la síntesi de triglicèrids.

- El desenvolupament d'una cirrosi hepàtica és típica del consumidor immoderat, junt al desenvolupament de varices esogàgiques capaces de produir hemorràgies digestives altes.

- La pancreatitis, única o de repetició, és també freqüent en el bevedor. Aquesta afectació pancreàtica pot comportar l'aparició d'una Diabetis.

- La Gota és típica en els consumidors excessiua de begudes alcohòliques.

c) Patologia social

- Violència: El consumidor excessiu mostra reaccions més violentes en diverses circumstàncies, molt superior a l'abstemi i població general. També presenta més risc de participar d'actes de violència en la comunitat o la comisió de delictes.

- Rendiment laboral molt inferior amb absències periòdiques en el lloc de treball i augment del risc a patir accidents laborals.

- Augment en l'accidentabilitat en la conducció. Una alcoholèmia de 0,5g/L, representa un augment del risc del 38%.

d) Patologia mental i neurològica

- El consum de begudes alcohòliques i els trastorns mentals s'alimenten mútuament. Darrera o junt a trastorns per ansietat o estats depressius trobem concomitantment, consums excessius d'alcohol, així com en les conductes addictives per drogues, on l'excés de consum etílic també hi és present.

- Dany cerebral: està demostrat que el consum elevat d'alcohol accelera l'encongiment del cervell i redueix l'activitat cognitiva accelerant la deriva cap a la demència.

- Alteracions nervioses en els nervis perifèrics produïnt una típica polineuritis amb tremolors i atròfia muscular

- Trastorn de dependència i addicció alcohòlica. Psicosi de Korsakof.

c) Patologia neoplàsica

- Les estadístiques mostren que el bevedor de risc té més risc de patir càncers de l'aparell digestiu: boca, esòfag, larinx, que la població general i també càncer de fetge sobre el procés cirròtic. En els càncers de colon i recte, la relació no és tant evident.

- En quant al càncer de mama, el risc augmenta de manera paralel·la al consum.

d) Patologies relacionades amb l'embaràs

- L'alcohol, fins i tot a nivells de consum molt baixos, en el primer trimestre d'embaràs pot produir més risc d'avortaments espontanis i retard del creixement intrauterí.

- L'exposició a les begudes etíliques durant tot l'embaràs es relaciona amb dèficits intel·lectuals dels fills que es posen de manifest durant la infància: problemes d'aprenentage, trastorns de la conducta i interacció social. Els casos més greus són la síndrome alcohòlica fetal  de mares amb trastorn de dependència.

e) Altres patologies

- Trastorns i dèficits immunitaris que condicionen greus patologies respiratòries (destret respiratori) amb pacients amb sepsis o traumes.

- Complicacions postoperatòries per hemorràgies i infeccions.

- Trastors ossis: osteonecrosi de caps de fèmur

(Continuació)

• BIBLIOGRAFIA

Anderson P., Baumberg B.(2006), L'alcohol a Europa. Perspectiva de la salut Pública. Londres: Institute of Alcohol Studies.  Edició catalana: Direcció General de salut Pública. Generalitat de Catalunya. Ed. Treballs Gràfics S.A. Barcelona 2008.