Temps era temps, en els acudits se'ns representava la classe alta com un home panxut, amb barret i cotxàs, mentre que la classe empobrida era dibuixada amb personatges magres i mal vestits. Actualment les estadístiques dels països desenvolupats com el nostre, ens avisen que l’obesitat està fent estralls entre les classes menys afavorides del sistema. Patologies anomenades de la civilització (diabetis, cardiopaties isquèmiques, hiperlipidèmies ... ), afecten tota l’escala social. Un recent informe de la OMS assegura que la obesitat infantil entre 1975 i 2016, en les societats desenvolupades, s'ha multiplicat per 11, passant d'11 milions a 124 i afecta més a la part més econòmicament desfavorida de la població. Una de les causes d’aquest fet, és el canvi en el model alimentari afavorit per una publicitat de la indústria alimentària que recomana la compra de begudes ensucrades de poc valor nutritiu i molt calòriques, així com menjar preparat-processat o hiperprocessat, l’encariment dels productes naturals com fruites i verdures, el major consum de càrnics, làctics que substitueixen a les fruites com a postres tradicionals i la major presència i consum dels productes elaborats per la indústria dels aliments.

Diuen que una bona digestió comença en la boca, amb bona masticació. Cal dir però, que una bona salut alimentària comença en el cistell de la compra.

 

He esmentat l'obesitat, però no és això únicament. Les persones amb normopès també cal que vigilin allò que compren. Tampoc producte sa és equivalent a "ecològic" o "bio" o "natural", etiquetes que moltes vegades usa la indústria per induir a una "compra sana".

 

Per pensar i programar una compra saludable, cal tenir en compte abans de tot, quina és la dieta que més ens convé per la nostra salut i complexió física o tipologia, quin són els productes que anem a cercar per omplir la nostra cistella i quins són, d'entrada, aquells que ja tenim clar que no ens convenen, com per exemple els excessivament processats per la indústria.

 

La compra cardi-saludable no és barata; cal vigilar amb els aliments i productes processats. En el nostre cistell no hi ha de mancar fruites ni verdures fresques en quantitat suficient  per assegurar-ne els àpats diaris de la família, i així ho comprovarem en el moment de passar per caixa.

 

ELS INDUSTRIALITZATS

 

Els experts ens indiquen que d’entrada, cal tenir en compte que no hi ha marques bones o dolentes, sinó productes saludables o no, per això cal fixar-se en la composició del producte i no en la marca.

 

També ens diuen que cal comprar amb la tècnica dels Tres Passos: 

1) Comprovar data de caducitat,

2) Comprovar relació preu/pes i

3) Mirar els ingredients,

                                   i sempre...

...comprar havent menjat i portant una llista de la compra, encara que siguin per pocs productes, així evitarem la compra compulsiva o caure en els paranys comercials del centre.

 

Farem poc cas de l’embolcall amb anuncis com “sin colesterol” o “con fibra vegetal” ... Allò que ens interessa ho trobarem en els ingredients i ens hi fixarem en especial, sobretot en el tipus de greixos usats en la seva fabricació i també en la presència d’algun component que no ens convé que hi estigui en aquell producte en concret. No deixarem de fixar-nos en els conservants, saboritzants, edulcorants, emulgents....

ELS GREIXOS

 

Els NO cardiosaludables són els saturats presents en aliments d’origen animal com les  carns, el llard, mantegues, llet  i també presents en els d’origen vegetal com els olis de palma, coco ... que són olis molt saturats o greixos vegetals no especificats en forma de grasses saturades, semisaturades o hidrolitzades, les quals adopten químicament la forma “trans” i que en el nostre metabolisme ajuden a la síntesi del colesterol no desitjable i dels triglicèrids.

 

Els SI cardiosaludables són els no saturats presents en els greixos de peix, fruits secs, nous, ametlles, avellanes, rics en omega-3 i els olis d’oliva, soja, gira-sol o panís que són mono o poliinsaturats i amb efecte antioxidant sobre els lípids circulant de l’organisme.

 

Un exemple, el PA:

 

En principi és un producte fet de farina, aigua, sal, llevat, massa mare,  sense greixos, però en el mercat en trobem industrialitzat, en bosses. Si en mirem la composició podem trobar-nos:

 

Producte A, composició: farina de blat, sucre, aigua, sal, llevat, olis vegetals (no identificats), lactoserum i una sèrie de conservants, emulgents, etc. No seria un producte d’elecció per la presència d’olis no identificats (segurament de tipus trans) i el lactoserum.

 

Producte B, llegim: farina de blat, aigua, llevat, sal, sucre, oli de gira-sol... seria un pa que podríem incloure en la cistella de la compra, porta oli cardiosaludable, però no seria l’ideal atès que  porta sucres afegits.

 

Evidentment la millor elecció cardiosaludable seria el pa de fleca de tota la vida. Evitarem la pastisseria (“bolleria”),  pels nostres fills. Què tal esmorzar o berenar amb el pa amb tomàquet i oli de sempre?

 

ELS CONGELATS

 

En principi són una molt bona opció si es tracta del producte natural congelat i no s’ha trencat la cadena del fred. Altre cosa són els precuinats, siguin combinació de verdures, càrnics o peixos. En aquests cassos cal seguir els passos recomanats i llegir la composició fent peu fort en els greixos i olis usats. Compte!! amb els greixos vegetals parcialment hidrogenats o olis de palma o mescles d’aquests amb olis de gira-sol, panís o oliva.

 

... i així podríem anar revisant els diversos productes, ompliríem pàgines i pàgines. Cal pràctica, i poc a poc ens anirem conscienciant. Ah! i no ens oblidéssim pas les ulleres, molts ja les necessitem per llegir la lletra petita dels ingredients.