TIPUS D'ANSIETAT. SEMIOLOGIA


TRASTORN DE PÀNIC

Es caracteritza per l'aparició d'una simptomatologia aguda incontrolable amb sensació que al subjecte li passarà una cosa greu, de morir-se, que de tenir un atac de cor o de tornar-se boig, amb falta d'aire, palpitacions, dolors toràcics, suors incontrolables, tremolors, atordiment i vertigen, amb acompanyament o no, d'agorafòbia.

 

Per considerar aquest trastorn cal que es presenti espontàniament, sense un estímul circumstancial concret, sense haver abusat de cap droga o estupefaent i que sigui repetitiu.

 

Les crisis són de curta durada (minuts, però també hores), a vegades poden tenir característiques nocturnes. Amb les primeres crisis moltes vegades el pacient es tranquilitza quan els metge, després de l'atenció i revisió comunica que no té patologia orgànica, després amb la repetició dels atacs comença a dubtar si hi ha alguna cosa que el metge no detecta i això fa que pugui desenvolupar cert grau d'ansietat permanent. Alguns d'aquests pacients poden elaborar trastorns fòbics als llocs o situacions on experimenten aquestes crisis.


TRASTORN FÒBIC

En la base està el temor o por a determinades circumstàncies, objectes, animals, situacions. Cal que:

  • El temor sigui desproporcionat a la situació que el crea.
  • No pugui ésser explicat o raonat.
  • Es trobi fora del control voluntari.
  • Condueixi a l'evitació de la situació o objecte del temor.

Aquesta situació normalment ja comença en la infància quan es deuen a objectes, en canvi l'agorafòbia es presenta en adults.

Existeixen moltes formes de fòbies.

 

- Agorafòbia: temor als espais oberts

- Clautrofòbia: temor als espais tancats.

- Fòbia social: temor a la relació amb les persones (exclosa la timidesa).

- Fòbies animals: tot tipus, especialment aràcnids, serps però també gossos o gats.

- Fòbies a parlar en públic: temor escènic

- Fòbies als llocs alts.

- Fòbies a les multituds

- Altres...

 


TRASTORN ANSIETAT GENERALITZADA

Són trastorns ansiosos permanents sense conductes fòbiques ni crisis d'angoixa. Per definir aquesta afecció cal que dit estat sigui persistent al menys durant un mes segons el DSM-III-R, i la seva simptomatologia física es basa en:

  • Una tensió motora muscular
  • Una hiperactivitat autònoma.
  • Estat aprensiu permanent
  • Vigilancia i estat d'alerta contínua
  • Cert disgust amb la vida
  • Preocupació per totes les coses.

TRASTORNS OBSESSIUS COMPULSIUS (TOC)

L'ansietat acompanya aquests trastorns, però actualment no es classifiquen dintre els trastorns per ansietat, corresponen a una psicodinàmia diferent. L'ansietat en el obsessiu no és primària o nuclear com en el neuròtic i respon malament als tractaments ansiolítics o relaxants.

 

L'obsessiu té trets fòbics i usa rituals com mecanisme d'evitació d'allò que li provoca ansietat. Cada vegada la fòbia es va extenent a diferents situacions i cada una d'elles precisa d'un ritual diferent que no pot evitar i els realitza d'una manera compulsiva. El seu pensament té alguns trets psicòtics i respon malament a la psicoteràpia.


Bibliografia

- J. Vallejo Ruiloba, C. Gastó.- Trastornos afectivos: ansiedad y depresión. Salvat Editores. Barcelona 1991.


BASES DEL TRACTAMENT

  • Psicoteràpia en les seves diverses formes
  • Estratègies conductistes ens els tractaments de les fòbies
  • Farmacoterapia.

 

- Els fàrmacs usats són els tranquilitzants i els antidepressius (IRS o tricíclics). També s'usen els b-bloquejants per controlar símptomes com els tremolors o les taquicàrdies. 

Els primers s'usen en situacions agudes, els segons són útils per mantenir l'equilibri emocional a llarg termini i evitar l'aparició dels símptomes físics. Aquests darrers cal mantenir-los al menys durant un any per ésser efectiu.

 

- La psicoteràpia és imprescindible per entendre i ajudar al pacient a manejar el seu conflicte emocional, estudiant quins són els seus recursos personals, quins són les mecanismes de defensa del "jo" que condicionen el no afrontament directe del problema i amb el coneixement intentar superar-lo

 

PRONÒSTIC

 

És molt possible que el problema es cronifiqui si només s'atén als símptomes físics i únicament s'usi tractament farmacològic sense psicoteràpia.