Diagnòstic precoç del Alzheimer?

 

Allò que es coneix de la alteració neurològica, és l'empobriment cerebral en neurones colinèrgiques i l'acumulació d'una proteïna beta-amiloide en el cervell, en forma de plaques, però la causa d'aquesta alteració és encara incerta. Els símptomes definitoris de malaltia són:

- Pèrdua de memòria (agnosia)

- Pèrdua de l'expressió oral (afasia)

- Alteració del comportament i pèrdua habilitats físiques (apraxia)

 

Sabem que el diagnòstic precoç és molt important per aquelles malalties que tenen tractament i cura, circumstància que no es dóna en la malaltia que tractem. Perquè doncs, es vol proposar aquesta pràctica preventiva?. Deixo apuntat un parell d'arguments a favor i contra, per estimular el debat:

 

Arguments  favor:

• El possible malalt podria disposar de temps per fer plans de futur, de manera personal, abans que la malaltia l'incapacités. Pot disposar de fer el seu testament vital, però, podria disposar autoritzar la pràctica de l'eutanàsia encara que fos legal?
• Tenint en compte que la pèrdua de memòria, real o sospitada, és el símptoma guia per el diagnòstic, poder fer un diagnòstic diferencial amb altres patologies tractables i curables de tipus no-Alzheimer, pot ser una oportunitat de curació.
• Iniciar algun tractament en primeres fases per alentir el seu desenvolupament, encara que aquesta qüestió és, ara mateix, discutible, però segur que no ens porta a la curació. 

Arguments en contra:

• Viure amb l'angoixa del seu desenvolupament en cas de diagnòstic precoç positiu, sobretot tenint en compte que no necessàriament, una persona amb diagnòstic precoç positiu acabarà desenvolupant la malaltia. Es desconeix encara el ritme/velocitat del procés evolutiu de la malaltia.
• Patir els efectes secundaris dels fàrmacs usats per frenar-la
• ...

 Què es pot fer per la seva prevenció?

 

Hi ha uns factors de risc no modificables: Edat i genètica. Cal dir que genètic no significa exactament que sigui una malaltia hereditària, sinó que els gens originals o modificats durant la vida, tenen un paper fonamental.

 

Per combatre l'efecte de l'edat cal:

 

- Cuidar i corregir les funcions sensorials, visió i audició, imprescindibles per mantenir un correcte contacte amb l'entorn i comunicació entre persones, llegir, conversar i estar al dia de la realitat social. 

- No aïllar-se, participar en afers de la comunitat, espectacles, conferències, moviments associatius, ...

- Mantenir una activitat física, cuidar la casa i mantenir el seu ordre, atès que una casa ordenada ajuda a mantenir un pensament ordenat.

 

Hi han uns factors modificables que són els mateixos que els de risc cardi-vascular, per tant des del punt de vista dietètic s'ha proposat una dieta sana que no difereix en res d'una dieta cardi-saludable, la mediterrània (veure):

- Baixa en colesterol i greixos saturats. Ús de l'oli verge d'oliva com greix fonamental.

- Pobre en sal

- Baixa en hidrats de carboni d'absorció ràpida, sucres refinats.

- Reducció de proteïnes provenint de carns vermelles (una, dues racions setmanals). Afegir proteïnes de peix blau     (una o dues racions setmanals). Millor peix blans i carns blanques.

- Verdures i fruites diàries.

- Llegums 2-3 racions setmanals

- Derivats làctics desnatats i millor fermentats (iogurts)

- Limitació begudes alcohòliques

- Limitació begudes ensucrades.

  

DIAGNÒSTIC PRECOÇ

• Exploració psicològica mitjançant tests. El més habitual és el Mini-Mental. També n'hi ha altres de diagnòstic diferencial
• Exploració per la imatge: tomografies del cervell (PET), ressonància magnètica (RNM)
• Proves analítiques com detecció en líquid encèfal-raquidi de la proteïna beta-amiloide.

TRACTAMENT

1 - No farmacològic, mitjançant tallers d'estimulació psico afectiva, promoció activitats lúdiques i manuals, entrenament en la conversa, memòria, música, ball, ...

2 - Farmacològic: tenim rivastigmina, memantina, dozenepil, galantamina. Tots ells possibiliten que hi hagi més quantitat del neuro-transmissor acetilcolina dins el cervell, cosa que facilita les connexions entre les neurones deficitàries en aquesta malaltia. Cap d'ells no disminueix la presència de les plaques de beta-amiloide ni atura la seva final evolució del procés . També tenim una hormona, la pregnolona, que està adquirint certa notorietat en medis "alternatius" però que no té al darrera, ara per ara, cap estudi científic que l'avali com útil en aquesta malaltia.

 

 

Cap d'aquestes mesures no cura la malaltia però això no és un argument per no tractar, atès que tenim moltes malalties que no es curen malgrat anar-les controlant, i com elles, la fan més acceptable inclús tenint en compte els efectes secundaris, no menyspreables, d'aquests fàrmacs.

 

El tema a debat és: cal fer el diagnòstic precoç en persones asimptomàtiques? És suficient amb l'activitat preventiva general de bona salut i estar alerta amb l'aparició dels primers símptomes? Ens convencen els arguments a favor del diagnòstic precoç?

 

 

SETEMBRE 2019

Dintre els factors causants de les lesions cerebrals de l'Alzheimer, s'està estudiant el paper d'un bacteri el Porphyromomas gingivalis, present en les infeccions de la geniva, concretament en les periodontitis. S'ha vist que una de les seves toxines, la gingipaina, pot estar relacionada amb la síntesi del beta-amiloide que forma les plaques neuronals presents en el cervell dels malalts. Per demostrar aquesta relació s'està seguit l'Assaig Gain.

 

- Aquest bacteri també se l'ha relacionat amb la malaltia arterioscleròtica mitjançant un liposacàrid que el germen allibera en el periodonci inflamat i participa en la formació de la placa d'ateroma.

També  se'l associa amb la endocarditis i valvulopaties bacterianes al colonitzar aquests teixits.

A més, per inhalació de colònies, pot passar al pulmó i produir malalties respiratòries en pacients amb poca higiene bucal.

 

Per tant, una de les pràctiques preventives de la malaltia seria mantenir una bona higiene buco dental amb raspallat efectiu i curós