Dr. Joan A. de Luna i Riera

Totes les cèl·lules del nostre organisme tenen una esperança de vida, un temps vital programat genèticament i que acaba amb el que anomenem apoptosi o mort cel·lular, que no és la mort de l'òrgan de la que formen part. És també una renovació, recanvi. Per exemple, els eritròcits o glòbuls vermells tenen una vida mitja de 120 dies, això vol dir que cada 120 dies s'han renovat totes les cèl·lules i la sang s'ha mantingut perfecte durant tot el període. Aconseguir la màxima vitalitat cel·lular va molt lligada a controlar el grau d'estrès oxidatiu que pateix. 

En els processos del metabolisme per l'extracció de l'energia indispensable per la vida, i l'aprofitament de tots els nutrients, glúcids, lípids, pròtids, es produeixen, a nivell dels mitocondris,  reaccions bioquímiques vàries, i entre elles els processos d'oxidació-reducció (redox), que és un sistema que treballa en cadena, en el qual es transmeten electrons, i on uns elements químics s'oxiden (perden electrons) i altres es redueixen (guanyen electrons), cercant l'equilibri redox, sobretot potenciant els mecanismes reductors, d'aquesta manera també s'allarga la vida cel·lular mantenint-la en els límits de la seva pròpia genètica o esperança de vida, i això té conseqüències en la vida de tot l'organisme. Si domina el mecanisme oxidatiu, entrem en la situació d'estrès oxidatiu, la vida cel·lular s'escurça i apareixen fenomens inflamatoris en els teixits.

Una de les conseqüències de l'estrès oxidatiu, és la presència de radicals lliures, que són molècules orgàniques que presenten electrons desaparellats com resultat dels desequilibris dels mecanismes redox. Algunes d'aquestes substàncies poden tenir efectes beneficiosos sobre els mecanismes immunològics del sistema leucocitari. Altres tenen efecte inflamatori, com hem avançat abans, i poden afavorir la presència d'artritis, degeneració de la retina, l'arteriosclerosi per inflamació de l'endoteli vascular, o alentir la recuperació de lesions del sistema locomotor...

A part la pròpia activitat metabòlica, l'estrès oxidatiu general està influenciat, ara més que mai,  pel contacte amb substàncies externes o tòxics ambientals, productes de l'activitat industrial, contaminació medi ambiental, pesticides, radiacions ...l'hàbit tabàquic o abús etílic...

Hem fet aquesta breu introducció per remarcar el valor que tenen la presència d'antioxidants en la nostra dieta per potenciar la vitalitat general cap a millors condicions i qualitat. Veurem més endavant la seva relació amb algunes de les  vitamines abans exposades (revisar).

 El benefici d'organitzar la nostra nutrició tenint en compte la presència de substàncies antioxidants és una bona idea, per això hem de tenir clar  el grup d'aquestes substàncies:

Una de les més conegudes és l'àcid cítric (vit C),  present en la majoria de verdures i fruites fresques que es mengen sense coure. Les fruites cítriques (taronges, llimones, llimes, aranges...) en són exemples, així com en hortalisses de color pujat (tomàquets) o qualsevol que ens consumeixi en forma crua; i en general totes les fruites.

És molt important pel seu efecte sobre els mecanismes immunitaris que ens protegeixen de les infeccions bacterianes i víriques. Que no falti en èpoques epidèmiques i estacions fredes.

Tocoferols o vit E, són una de les substàncies amb major activitat antioxidant ben documentada, presents en els germens de moltes llavors, fruits secs, olis dels peixos blaus. En la dieta Mediterrània, els fruits secs, especialment les nous tenen un lloc destacat afegides a les amanides.

Són uns interessants equilibradors de les reaccions redox dels lípids, limitant l'oxidació del colesterol i la formació de plaques d'ateroma. També control dels radicals lliures, que mantenen més joves els teixits en general.

 Els polifenols, també molt estudiats, són substàncies amb més d'un grup fenol en les seves molècules. En coneixem de moltes classes: tanins, flavonoides, lignines..., es troben extensament en la natura, en fruites i verdures, llavors, oli d'oliva, vi negre, pomes, cacau (xocolata negra). Les catequines del te verd n'és un de flavonoide que va en contra de la formació de coàguls sanguinis en les artèries. La curcumina també n'és i té efectes antiinflamatoris.

Trobem polifenols en la farigola, romaní, orenga, salvia, menta, julivert, canyella, anís estrellat... amb propietats diverses, positives per la salut i que molta medicina tradicional reconeix. Podem deduir aquí la importància de l'ús d'espècies en la cuina per millorar la nostra nutrició, triem-les de la millor manera. El vi negre en quantitat moderada, també és una font de polifenols i potser l'únic motiu per mantenir-lo en la dieta mediterrània, no pas pel contingut nociu en alcohol. No contenen polifenols les begudes alcohòliques destil·lades.

Els polifenols són especialment útils com preventius de la inflamació de l'endoteli vascular, desencadenant del seu emmalaltiment.

Els carotenoides, que també són pro-vitamina A. Són pigments naturals i donen color pujats de to en moltes fruites, verdures i hortalisses.  Són especialment interessants perquè, de per sí, ja tenen efecte antioxidant a més de ser precursors de vit A. Trobem licopens als tomàquets i pomelos vermells, xantines al pebrot vermell, beta-carotè a les pastanagues. Estan especialment estudiats per la seva relació amb la prevenció de la degeneració macular de la retina i millora de la funció ocular en la vellesa.

Una manera pràctica de reconèixer la presència de carotens en el productes alimentaris, és el color intens que presenten, grocs, vermells, taronges... pastanagues, tomàquets, fruites vermelles, aranges... que no manquin en la vostra dieta.

Especialment recomanats per mantenir en millors condicions funcionals, la visió i teixits com la pell i mucoses.