INTRODUCCIÓ

per Dr. Joan A. de Luna Riera

Menjar de manera correcte és un factor essencial per prevenir problemes de salut i per això  cal que coneguem bé el nostre organisme:  si tots som diferents, perquè mengem tots igual?. I també, en certa forma, som el que mengem.  La Dietètica és una ciència força complexa i que precisa estudis continuats. Periòdicament apareixen noves evidències sobre la influència de determinats aliments en la salut de les persones. Uns d'aquests estudis és el PREDIMED,  realitzat de manera científica referent a la Dieta Mediterrània i la seva implicació en la salut cardiovascular. Per la seva importància li dedico una pàgina específica, en la que hi trobareu, al final, menús de la mateixa, distribuïts  per estacions.

 

 Tots tenim els nostres hàbits en alimentació que hem anat adquirint al llarg de la nostra vida, en la família, durant les diades o festius, les receptes de "l'àvia" i altres tradicions o models socials del nostre entorn cultural. Amb ells podem conviure-hi harmònicament, sense problemes i sense qüestionar-nos si són saludables o no. Ens hi sentim bé. Potser només si patim sobrepès  o ens diagnostiquen alguna malaltia que ens obliga a canviar els nostres esquemes alimentaris, comencem a preocupar-nos en la recerca d'un model més sa que el rebut per la tradició. Nosaltres pensem que la mediterrània és la dieta que té més evidències positives per la salut. De totes maneres també trobem: 

 

- Dietes omnívores, habituals, que inclouen tots els productes vegetals i animals

- Dietes basades en principis filosòfics, ètics, religiosos... :

- Dietes vegetarianes, (sense carns ni peixos)  (veure'n més )

Dietes ovo-làcties vegetarianes

Dietes pisci-vegetarianes.

- Dietes veganes 

 

En aquesta recerca ens ajudarà el nostre metge de capçalera i/o la nostra infermera o també un dietista ben format. Cal evitar models dietètics només perquè estan "de moda" o experimentals i optar sempre pels serveis i professionals homologats, quan el canvi sigui aconsellable per reconquerir la salut perduda.

 

 

ALTRES ASPECTES

(imatge baixada de google images corresponent a e8sport.es)

 

· Saber si la nostra tipologia és astènica, atlètica, pícnica o mesomorfa (Kretschmer) ens pot ajudar a triar els millors aliments per a nosaltres i el tipus de ració.

· Sempre cal comprar els productes del temps i de Km 0 per ser els millors que s'adapten a la nostra salut en cada època de l'any, malgrat que al nostre mercat globalitzat podem adquirir molts productes de temporada durant tot l'any tenint en compte però, que estan produïts a l'altre hemisferi de La Terra.

 

Coneixem actualment quin són els productes de temporada al nostre territori? (cliqueu les següents opcions:)

· En la compra cal triar els productes naturals, no refinats, integrals i evitar els industrialitzats o massa processats. Comprovar el seu origen, si és possible conèixer com s'ha criat el bestiar dels productes càrnics que comprem, si el peix és de piscifactoria o pescat a la mar... i totes altres condicions d'interès rellevant. Sabeu també que la forma de producció dels aliments alteren l'equilibri de l'ecosistema?

 

· Finalment també cal preveure i modificar la pròpia dieta segons l'estació de l'any en que vivim. No hem de menjar el mateix a l'hivern com a l'estiu, tampoc en primavera o tardor. Els aliments "calents" ens convindran més a l'hivern i els "frescos i hidratants" a l'estiu. Durant la primavera uns dies de dieta "desintoxicant" ens pot anar força bé per sortir-nos-en de la famosa astènia estacional.

 

Si tenim problemes de salut específics potser caldria establir algun tipus de dieta però cal que aquestes estiguin dissenyades de manera personal per a les necessitats de cadascú i la millor manera és que això ho faci el metge/essa o infermer/a de capçalera o un/a dietista professional.

 

No hi ha dietes universals, però hi ha esquemes generals.

  

En la  pàgina de DIETES  us exposo, entre altres, un llistat de dietes en format pdf. ordenades per calories, que es poden descarregar. Van acompanyades d'una taula d'equivalències imprescindibles per intercanviar aliments del mateix tipus i les seves racions equiparables calòricament.

 

Aquestes dietes són esquemes genèrics (omnívors) i també aptes per a diabètics, amb consells a peu de pàgina, extretes de publicacions consensuades. Cap d'aquestes dietes corresponen a esquemes restrictius, "especials" o d'autor. Són dietes equilibrades en els seus components bàsics.

També hi trobareu la DIETA MEDITERRÀNIA descarregable, amb els seus menús.

 

I finalment consells dietètics per a diferents situacions.

 

No inicieu cap d'aquestes dietes sense la supervisió del vostre metge de capçalera, infermer/a o dietista. Únicament ells saben si us convenen.

 

Cada persona segons la seva tipologia, sexe, edat, esforç de treball, esportista, treball intel·lectual... necessita una manera de menjar diferent. També el lloc geogràfic on viu: països freds, càlids, tropicals... influeix en les necessitats nutritives.

 

Els principals nutrients amb els quals es dissenyen les dietes són:

  • Hidrats de carboni o glúcids, (saber-ne mésque han de representar el 55-60% del valor calòric total de la dieta 
  • Els lípids o greixos, (saber-ne més) que ha de representar el 20-30% del valor calòric total de la dieta, amb predomini de les grasses insaturades (vegetals) sobre les saturades (animals). 
  • Les proteïnes (veure'n mésque ha de representar un 15-20% del contingut calòric total de la dieta.

En diem dieta hipocalòrica aquella que conté una proporció d'hidrats de carboni inferior al 55% i lípids inferior al 20%;

i contràriament hipercalòrica quan la proporció sigui superior al 60% el glúcids i superior al 30% en lípids. 

En diem dieta hiperprotèica quan la proporció de proteïnes sigui superior al 20%

 

 Uns altres elements que hem de tenir en compte en la composició d'una dieta sana, és la presència de

 

EL PES IDEAL

Un dels valors que ens podrien indicar que estem fent una ingesta adequada de calories és, sense dubtes, el nostre pes. Però com sabem si pesem correctament?. És difícil de definir-lo. De manera general és aquella situació de pes estable en que hom s'hi troba bé, no es fatiga, se sent àgil físicament i psíquica.

La ciència ens obliga a quantificar-lo. Professionalment usem el concepte de IMC (Índex de Massa Corporal), que hauria d'estar entre 19 i 25. Les persones astèniques tendiran a estar als marges baixos i les atlètiques als marges alts.

 

Com es calcula?.

Cal dividir el pes de la persona en kilograms, per la talla al quadrat, expressada aquesta en metres.

 

Exemple

Una persona que pesa 78 Kg i d'alçada 1,80 metres, la seva IMC serà: 

Dividir 78 per 1,8 i el resultat tornar-lo a dividir per 1,8

 

Consell:

El pes ideal estaria en la mitjana, això és IMC de 22, així tindríem marge per augmentar/baixar el pes sense preocupar-nos massa.

 

CONCEPTE DE RACIÓ

És difícil fixar en forma de pes allò que és una ració , si definim com ració la quantitat necessària de cada aliment en cada àpat, atès que pot ser variable segons les necessitats (activitat) i tipologia de cada persona.

 

Podem també entendre com ració aquella mínima aportació alimentària total diària de manteniment de les funcions bàsiques, que habitualment valorem com la necessitat d'una aportació total diària entre 1500 i 1800 calories; Diferent seria la ració per exercir una activitat laboral o esportiva que podria arribar a les 3000 calories. Per això hi ha calculadores (per exemple podeu usar aquesta)

 

Tampoc no és el mateix concepte una ració d'hidrats de carboni per a diabètics i una ració del mateix per a persones no diabètiques.

 

En la piràmide dels aliments que trobareu a la pàgina de les dietes, podeu llegir a mà dreta els valors aproximats d'una ració parcial de glúcids, lípids o proteïnes que s'usen pel càlcul de les racions per cada àpat. 

 

Per una persona adulta, normal, NO diabètica, uns exemples de racions serien:

1 ració de farinacis

  • Pa: 50-60g
  • Patata 80-90g
  • Arròs 60-80g
  • Pasta 60-80g

1 ració de làctics : 

  • Un got de llet de 200 cc
  • Dos iogurts
  • 60g de formatge

 

1 ració de proteïnes : 

  • 100-150g de carn
  • 150-200g de peix

 




Escribir comentario

Comentarios: 0