OSTEOPOROSI

En la pàgina que teniu al davant he insertat un petit treball informatiu sobre aquesta malaltia silent que va afectant molt seriosament a moltes dones després de la menopausa. La prevenció i el tractament poden millorar la qualitat de vida de les persones que les pateixen.

També hi trobareu un resum d'un estudi-screening realitzat al CAP de Bellpuig els anys 2002 i 2004 que podria ésser del vostre interès

OSTEOPOROSI

 

CONCEPTES.  

 

L’osteoporosi (OP) és una malaltia sistèmica caracteritzada per una disminució de la massa òssia però no és sols un problema de massa òssia baixa: “L’osteoporosi és un trastorn esquelètic de l’estructura, caracteritzat per un compromís de la resistència òssia que fa que una persona sigui més propensa a patir fractures” (Consensus Development Conference JAMA 2001)

 

Encara que s’hagin apuntat nombrosos factors de risc, existeixen poques evidències sobre la majoría d’ells. Els més importants són:

 

• Sexe femení i menopausa

• Edat major de 60 anys (als 10 anys de la mitjana d'edat d'aparició de la menopausa)

• Història prèvia de fractures

• Història familiar d’OP

• Origen caucàsic o asiàtic

• Menopausa precoç

• Baix índex de massa corporal (kg/ m2) (DMO)

• Tabaquisme

• Estil de vida sedentari

• Ús d’esteroides perllongat (3 mesos o més)

 

SOSPITA CLÍNICA DE LA O.P.

És una malaltia silent en quant al dolor. No produeix “mal d’ossos”. Únicament es produeix dolor intens en el moment de produir-se una fractura patològica (aixafament vertebral, que és l'estructura òssia més afectada espontàniament)

Cal sospitar-la, quan una dona, en revisions després de la menopausa, si se li aprecia reducció de la talla habitual o bé una alteració de la corbatura habitual de la columna. També cal sospitar-la davant alguna imatge radiològica amb alteració de les siluetes vertebrals (alteració de la seva alçada, transparència radiològica). La malaltia afecta més les darreres vèrtebres dorsals i primeres lumbars.

Possiblement, pensar en aquesta afecció i buscar-la, es recomanable a partir dels 10 anys després de la menopausa.

 

TIPUS D'OSTEOPOROSI

a) Primària  

•    Tipus I :  Postmenopàusica, amb risc de fractures vertebrals i distals de radi.
•    Tipus II:     Senil o involutiva, amb risc de fractures proximals d'húmer i coll de fèmur.

 

b) Secundària:

Malalties endocrines ( tiroïdals, suprarenals, diabetis..).

                         Malalties gastrointestinals ( malabsorció, cirrosi..).

                         Malalties òssies (Mieloma, carcinoma disseminat..).

                        Fàrmacs (corticoides, hormones tiroïdals, liti..).

                         Psiquiàtriques : (anorexia nerviosa)

                         Altres  

 

c) Regional:     Distròfia simpàtica reflexa. Immobilització- desús

 

PARAULES CLAU.

 

PREVENCIÓ:

 

Mesures higiènic-dietètiques i terapèutiques encaminades a evitar l'aparició de la malaltia, abans de tenir risc de fractura.

 

Mesures generals. Pla bàsic.

- Dietes riques en calci durant tota la vida.

- Evitar l'hàbit tabàquic i alcohòlic i l'excessiu consum de cafè.

- Practicar activitat física i a l’aire lliure durant tota la vida, evitar sempre el sedentarisme.

   L’exercici aeròbic o programes de musculació durant 1-2 anys, augmenten la DMO vertebral en +1.79% i femoral + 1,22%

- Exposició solar justa i prudent

 

 TRACTAMENT:

 

A) No farmacològic:

Mantenir les mesures higiènic-dietètiques i terapèutiques encaminades a reduir o eliminar el risc de fractura, una vegada establerta la malaltia.

 

 B) Farmacològic

 

Tipus de medicació disponible :

 

Antiresortius (frenen el nº i activitat dels osteoclasts)*	Formació massa òssia (augmenten nº i activitat dels osteoblasts)*
- Estrogens	- Fluorur sòdic
- Moduladors selectius receptors          estrogen.	- Vitamina D
- Calci	- Anabolitzants
- Difosfonats	- Paratohormona
- Calcitonina	- Tractaments combinats         ADFR

 

Destaquem amb color blau els tractaments més habituals

 

Un clàssic: la Terapia Hormonal Substitutiva (TSH).

 

- Actualment, només està indicada en el tractament de la síndrome climatèrica.

- No es recomana, d’entrada, pel tractament i prevenció de la O.P.

 

- De totes aquestes possibilitats, serà el metge qui, davant cada cas, aconsellarà el millor tractament.

- Aquest tractament pot variar al llarg dels anys atès que l'eficàcia dels fàrmacs està limitada en el temps( 5 anys en el         cas dels difosfonats).    

  

* El teixit ossi té un metabolisme molt actiu malgrat l'aparença d'estabilitat. Contínuament es destrueix i forma. D'això se'n encarreguen les seves cèl·lules que el componen: els osteoclasts que el roseguen i el destrueixen, que es combinen amb els osteoblasts que produeixen més teixit, i així van remodelant tots els ossos. Els tractaments mèdics intenten influir de manera positiva en aquest metabolisme mitjançant diferents fàrmacs, sempre en benefici de les persones.