El dia 19 de juny, la professió mèdica es reunia a Terrassa en el context de la major crisi econòmica dels darrers decennis. Crisi que afecta de manera molt especial el Sistema de Salut i al metge en particular com a professional. No es recorda una pèrdua de llocs de treball com la que està patint actualment tot el col·lectiu.
Allò que més preocupa és la pèrdua del model i la incertesa de quin és el nou paradigma que es proposa. Encara ressonen en les meves oïdes unes paraules dites al final dels anys vuitanta, pel conseller de Sanitat d'aleshores senyor Xavier Trias, a l'inici de l'actual Reforma social-demòcrata: "...aquesta no és la nostra Reforma, però senyors, o la gestionem o ens la gestionen...". Què diria aquest senyor de les propostes lliberals de Boi Ruiz/ Josep Prat, ara sí és la reforma de CiU?
El congrés s'inicià revisant la situació de retallades que viu el sector, les quals no només són de tipus econòmic sinó també de drets laborals reflectits en la Reforma Laboral, ben explicada per Teresa Blasi (advocada del col·lectiu Aide), que sembla que només busca la desregulació dels drets adquirits durant decennis per l'acció sindical/obrera, a fí d'abaratir els acomiadaments i els sous i facilitar els contractes barats i temporals. La Patronal pot despenjar-se de gairebé tots els compromisos i la via judicial no sembla que pugui ser el millor camí per recuperar drets perduts. També la representació sindical està perdent pes dintre l'empresa.
- Una informació estadística provisional indica que des del juny 2011 al juny 2012, l'esperança de vida s'ha reduït unes dècimes, després d'haver estat registrant un augment progressiu durant els darrers anys. La interpretació d'aquest fet és delicat: indicatiu que les retallades en sanitat estan ja afectant aquest paràmetre estadístic?; és el conjunt del declivi econòmic allò que condiciona la devallada?...
Lourdes Alonso ens va presentar quines podrien ser les futures organitzacions empresarials prestadores de serveis en Atenció Primària. Totes les possibilitats se'ns oferiren amb els seus pros i contres, però allò que presentàven en comú és que cada vegada hi haurà més metges amb contractes laborals, més augment de la proletarització del col·lectiu, i això els metges joves haurien d'ésser-ne més conscients. També va quedar clar que en qualsevol situació laboral el metge no vol perdre autonomia clínica i exercir aquesta influència en el seu entorn de treball.
L'opinió majoritària era partidària de mantenir l'estat del benestar reflectit en una Sanitat Pública, universal, i equitativa per a tots els segments poblacionals, sense menystenir una sanitat privada de qualitat, i que en ambdúes circumstàncies, la relació amb la Patronal s'hauria de fer mitjançant un Conveni Mèdic liderat per Metges de Catalunya.
Totes les ponències presentades varen ser refrendades mitjançant votació. Tinc que ser crític en aquest punt perquè el procés es realitzava abans de la discussió de la ponència, impossibilitant que el diàleg influís en les respostes. També algunes preguntes no exhaurien les possibles qüestions a preguntar i podien quedar orfes de resposta, resultant un possible biaix en les conclusions i això podria ésser considerat un cert dèficit democràtic.
Escribir comentario