GENERALITATS
El fet que es desconeix bàsicament les causes que provoquen l'aparició dels diversos càncers, fa difícil plantejar mesures de prevenció primària. De totes maneres anem coneixent factors interns i externs que, la seva evitació o el seu control podrien reduir la casuística d'aparició de neoplàsies.
Sabem que el tabaquisme i l'abús de begudes alcohòliques, estan relacionats amb una major prevalença de neoplàsies en les persones que practiquen aquests mal hàbits de salut. Evitar-los és fer prevenció primària de la malaltia cancerosa.
Cada vegada anem coneixent més subtàncies químiques capaces d'esdevenir cancerígenes, substàncies moltes d'elles derivades de l'activitat industrial i que contaminen l'ambient, les aigues, els aliments... Podeu consultar aquest tema en un document que vaig "penjar" el novembre de 2012, en aquesta mateixa web, en la pàgina d'interès professional. Es tracta dels Quaderns de Bona Praxis, dedicada a la Salut i Medi Ambient. Us recomano la Taula 1, de la pàgina 16 del citat document. També podeu llegir sobre els estudis de la influència de les radiacions no ionitzants sobre la salut.
Poder viure en un ambient net de contaminació ambiental, d'ones radio-elèctriques, radiacions ionitzants, és una bona manera de fer prevenció del càncer, encara que aquesta és una qüestió que depenen de moltes decisions polítiques i econòmiques gens fàcils.
ACTITUT PERSONAL
És bo seguir uns dieta sana, la més lliure possible de contaminants, insecticides, pesticides, conservants, colorants i altres additius químics, és a dir, una dieta amb productes naturals, més biològics i menys manipulats. Equilibrada, rica i variada. No fumar i beure assenyadament. Practicar una vida higiènica.
Concretament i molt important:
Anar en compte amb els senyals d'alerta del nostre organisme i consultar al metge de capçalera davant l'aparició d'algun d'ells:
DIAGNÒSTIC PRECOÇ. DIAGNÒSTIC RÀPID
El Sistema Públic de Salut es preocupà ja des l'inici de la seva darrera reforma, a desenvolupar un Programa d'Activitats Preventives i de Promoció de la Salut (PAPPS), i entre elles les activitats referents al càncer.
A continuació exposaré els cribatges que en nostre sistema de salut té en cartera. És molt aconsellable que tota la població segueixi aquests programes gratuïts d'efectivitat provada.
CRIBATGE DEL CÀNCER FEMENÍ
Es recomana una mamografia cada dos anys a totes les dones entre 50 i 69 anys. No existeix evidència científica per fer-ho fora d'aquestes edats. En menors de 50 anys, únicament s'aconsella davant l'aparició de simptomatologia clínica o pacients d'alt risc per factors individuals o antecedents familiars. El cribatge mamogràfic es pot complementar amb ecografies en pacients afectades de mastopatia fibroquística. Les dones arribades a l'edat reben una comunicació/invitació per carta amb citació de dia, lloc i hora per fer-se la prova.
Les dones portadores d'implants, no poden fer-se mamografies, per tant el seu seguiment es farà mitjançant ecografies.
El càncer de coll de matriu està produït per la presència del virus del papil·loma humà (VPH, tipus 16 i 18 principalment). Aquest virus és de transmisió sexual i el risc és directament proporcional al nombre de parelles sexuals.
No hi ha cap recomanació actual per fer ecografies preventives ni cap altre tècnica. Cal estar alerta als dolors abdominals-pelvians o augment de volum local i consultar al ginecòleg
EL CÀNCER MASCULÍ
Està en discussió si cal fer o no, aquest tipus de cribatge mitjançant la pràctica d'anàlisi del PSA a partir dels 50 anys. Actualment no hi ha cap recomanació per fer aquest tipus d'examen. Només quan un baró té simptomatologia disfuncional de vies urinàries baixes es recomana examen per metges capçalera/uròleg, que en l'estudi de la causa valoraran quines són les proves més adients.
No hi ha cap recomanació en aquest aspecte. El baró cal que sàpiga que una criptorquídia (o testícul amagat), té cert risc a degeneració maligne. També qualsevol anomalia (bony, duresa) detectada en autoexploració, cal que sigui consultada al seu metge
CRIBATGE DEL CÀNCER DE PULMÓ
El càncer de pulmó és una de les principals causes de mort en població masculina i ara també femenina. Té com a causa principal l'hàbit tabàquic, encara que també alguns carcinògens ambientals hi tenen a veure.
La RX de tórax o l'anàlisi de l'esput no tenen l'exactitut suficient per fer-ne un cribatge rutinari. En aquest moment no hi ha cap recomanació per fer aquest cribatge en la població de risc.
Allò recomenable és NO FUMAR o DEIXAR DE FUMAR, el més aviat possible i estar atents als símptomes d'alarma.
CRIBATGE DEL CÀNCER COLO-RECTAL
És la segona forma de càncer més habitual entre la població. Com a riscos intrínsecs seria la presència de poliposi familiar hereditària o el diagnòstic d'un càncer de colon en un familiar de primer grau. També és un factor de risc les dietes riques en greixos i pobres en fibra vegetal.
Les principals proves que es podrien adoptar són: la recerca de sang oculta en femta (SOF), la sigmoidoscòpia i el tacte rectal. No s'aconsellen l'ús de marcadors tumorals per aquest fi.
Per a reduir la mortalitat general per aquesta causa, el sistema de salut, ha organitzat un programa de cribatge poblacional que pretén arribar a una participació superior al 60% per aconseguir un real impacte sobre la mortalitat.
Consisteix en convidar per correu postal a tothom, sense risc específic, a un cribat de SOF bianual, a partir dels 50 a 74 anys d'edat. Molt recomanable fer-ne cas i seguir les instruccions. La colonoscòpia només s'aconsella en cas de dubte o resultat positiu.
Serà el metge de capçalera qui recomanarà el cribatge, fora de les edats d'intervenció, per les persones amb risc elevat per factors hereditaris o familiars, al servei específic de prevenció.
Cal a més, acudir al metge de capçalera davant l'aparició d'algun signe d'alarma com pot ser un sagnat rectal o l'aparició sobtada d'un restrenyiment pertinaç per a estudi de la causa, que pot ser banal (hemorroides...), però cal fer el diagnòstic diferencial.