Breu biografia professional...

Nascut a Barcelona, de nom Joan Antoni de Luna i Riera, actualment casat i jubilat, pare d'un fill i d'una filla, ambdós seguint la professió mèdica. Em vaig llicenciar en Medicina i Cirurgia en la Facultat de Medicina d’aquesta mateixa ciutat l’any 1973 (Hospital Clínic). Després d’uns anys d’interinitat com a metge de Salut Pública (APD) en les poblacions de Preixana i Maldà, vaig esdevenir per Oposició en 1983, funcionari i Metge Titular del Partit Mèdic de Bellpuig-Preixana-Seana. També disposo dels títols de Diplomat en Sanitat i Metge de Família i Medicina Comunitària.

 

A mitjans dels anys vuitanta, el metge Jordi Gol, des de la Conselleria de Sanitat, va posar en marxa la Història Clínica d'Atenció Primària (HCAP), en format paper, que va esdevenir instrument esencial per a la renovació de la qualitat de l'atenció del pacient per part del metge de capçalera en les institucions públiques (ICS). Des del primer moment em va entusiasmar la idea per la qual cosa vaig col·laborar en la prova pilot d'implementació d'aquesta eina en el meu treball quotidià.

 

Amb l’inici de la Reforma sanitària, vaig quedar integrat en 1991 a l’Equip de Atenció Primària de l’àrea bàsica de Bellpuig amb funció de primer Coordinador mèdic, càrrec que vaig exercir per un any i durant el qual es posaren les primeres pedres de les noves funcionalitats assistencials. L’any 2004 vaig ésser nomenat Cap Local de Sanitat del Partit mèdic de Bellpuig-Preixana-Seana.

Des de 1999 i durant quatre anys vaig formar part de la Junta de Personal de l'ICS de la demarcació de Lleida en representació del Sindicat de Metges de Catalunya (en aquells moments CEMSATSE).

Bellpuig, un poble de l’Urgell, a l’entorn de 5000 habitants, és el lloc on visc i  he treballat des de la tardor de 1983, fins el 23 d'octubre de 2012 data de la meva jubilació.

Sanitariament és la població més gran de l’Àrea Bàsica del seu nom, formada a més, pels municipis de Preixana, Belianes, Maldà, Sant Martí del Riucorb i Vallbona de les Monges amb llurs nuclis de població més petits. És la seu del CAP (Centre d’Atenció Primària).

Seguint la meva dinàmica, després de la jubilació m'he integrat en la Junta de la secció de jubilats del Col·legi de Metges de Lleida de la qual sóc secretari per un període de 4 anys, fins el 2016 inclòs.


El metge rural
El metge rural

 

El Cos de Metges Titulars en el qual he treballat fins a la jubilació (1975-2012), ha acomplert més de 100 anys d'existència des de la seva fundació oficial (1904) encara que la seva realitat era molt anterior (veure aproximació històrica). Han estat anys de treball individual, incansable, al servei de la Salut Pública rural fins la nostra integració en un equip de professionals: l'EAP, a partir de la Reforma sanitària de 1985. Actualment les nostres competències específiques resten diluïdes i desconegudes dintre els equips d'Atenció Primària, més ben dit, l'Administració ha reduït en la pràctica les nostres atribucions al mínim imprescindible, traspassades a l'anomenada Agència de Salut, que ha d'assumir les funcions de salut pública i medi-ambiental en relació amb l'Administració Local. Amb la jubilació dels titulars de les poblacions, les competències desapareixen definitivament.

 

La Sanitat, en el seu aspecte assistencial, ha fet un canvi important en els darrers anys. Els metges de capçalera, ara anomenats d'atenció primària, hem hagut d'adaptar-nos a la nova situació, hem après a treballar en equip, a usar les noves T.I.C. i això ens ha portat a compartir l'atenció mèdica dels nostres pacients i també a repartir la responsabilitat entre tots. La reforma continua i apareix una redefinició de  rols i capacitats entre els sanitaris i és possible que anem abocats a canvis empresarials irreversibles i més ara en temps de crisi (2011).

Un Real Decret-Llei de 2012, essent president del govern Mariano Rajoy del Partit Popular, posa el fi oficial del Cos de Metges titulars en el 31 de desembre de 2013. L'aplicació del Decret no s'arriba a fer de manera automàtica sinó paulatina.