PREVENCIÓ DE MALALTIES INFECCIOSES

nen amb varicel·la
nen amb varicel·la

 

Les malalties infeccioses o de transmissió, són aquella manera d'emmalaltir, causada per la interrelació del nostre cos amb uns microorganismes o paràsits, conflicte en el qual acaben predominant aquests elements, causant una simptomatologia específica segons la causa. No totes les interrelacions acaben en malalties, perquè l'organisme es defensa prou bé.

 

Quan en unes determinades circumstàncies s'agrupen molts casos similars de malalts, segurament estem parlant d'epidèmia que pot ser limitada en un petit entorn social, un entorn regional, estatal, continental o mundial. En aquest darrer cas estarem parlant d'una pandèmia. En aquests darrers casos la prevenció cal fer-la a nivell comunitari extremant les mesures de salut pública i obligant/aconsellant a la vacunació general si hi hagués vaccí disponible.

  

 

1) PRIMER NIVELL DE PREVENCIÓ

 

A més de seguir els consells comuns exposats en la pàgina de generalitats, sobretot el que fa referència a les mesures d'higiene personal (rentat de mans, ús de mocadors d'un sol ús, protegir la boca amb les mans en cas de tos o esternut i rentat de mans posterior), en les malalties infeccioses o de transmissió cal estar atents a aquestes circumstàncies:

 

  • Entendre que el germen causant d'una malaltia infecciosa prové d'un focus o reservori
  • Que és necessari un mitjà de transmissió o vector. Per això cal conèixer si estem davant d'una malaltia de transmissió aèria, o via fecal-oral, o per aigües, aliments o directe per contacte personal.
  • Que el nostre organisme pot estar en situació de susceptibilitat

 

El focus o reservori és el lloc on està l'organisme infectant: pot ser un malalt, un animal afectat, un grup poblacional, un objecte contaminat, les aigües del territori...

  • En aquests casos cal atendre al malalt amb totes les mesures higièniques i tractaments mèdics possibles: aïllament del malalt, rentat de mans després de l'atenció, també usant guants o mascareta si la transmissió és per via aèria, vestits aïllants si la transmissió és d'un germen molt virulent (èbola, coronavirus...), tractament/ processament idoni dels cossos (cadàvers)...
  • Higiene i desinfecció de les aigües de consum. Control de la contaminació medi-ambiental.
  • Extremar la higiene en la preparació d'aliments.
  •  En epidèmies humanes
    • Cal evitar assistir a actes de grans aglomeracions poblacionals de zones tancades: cines, teatres...
    • Mantenir distàncies entre les persones en cas d'epidèmies generals de contagi inter humà
    • Seguir consells d'higiene personal (rentat de mans)
    • Ús de protecció mútua (mascaretes)
    • Netejar i desinfectar llocs i objectes que hàgim tocat o destruir objectes contaminats innecessaris, són mesures de control dels focus.
  • En epidèmies animals 
    • Tractar l'animal infectat o sacrificar-lo si és necessari.
    • Tancar i aïllar granges o grups d'animals o sacrificar tot el conjunt d'animals si convé.

El vector o mitjà de transmissió, és el mecanisme pel qual el germen, des del focus, arriba a la persona susceptible d'emmalaltir.

  • Pot tractar-se d'un insecte, àcars, rosegador, muricec, per la qual cosa el seu control serà imprescindible per prevenir la malaltia. Insecticides, larvicides, raticides... poden ser necessaris. Control i limitació de la fauna salvatge i les seves zoonosi.
  • L'aigua pot ser vehicle de transmissió, per tant cal consumir sempre aigua sanitàriament controlada, potable o aigua embotellada quan, per exemple, sortim de viatge. Compte en beure aigua de pous, fonts que habitualment no s'usen com deus habituals pels habitants.
  • L'aire també pot ser-ne responsable de la transmissió. Cal renovar i ventilar les habitacions de manera habitual, sobretot l'habitació del malalt. Manteniment sanitari de les torres de refrigeració...
  • Els objectes que han estat en contacte amb una persona malalta caldrà ésser netejats i desinfectats o destruïts.

Les persones: tots som susceptibles d'emmalaltir en determinades circumstàncies, per tant, cal cuidar la nostra salut a la manera que hem explicat en les mesures universals de prevenció a les que afegirem la possessió d'un carnet vacunal posat al dia. En l'aspecte de les malalties infeccioses cal evitar l'abús de tractaments antibiòtics per problemes menors o afeccions víriques, cal no auto medicar-nos amb aquests fàrmacs.

  • També cal estar atents amb els símptomes de malaltia a fi d'iniciar precoçment el tractament oportú, sobretot en èpoques d'epidèmia i acudir a consulta mèdica si és necessari o aïllar-nos preventivament.

 

En aquest primer nivell de prevenció caldria destacar de manera imprescindible, la importància de l'activitat de l'Administració pública, de la Sanitat Pública, sobre la higiene de les aigües (potabilització), control de les deixalles, control de les zoonosi (malalties dels animals) en granges i fauna salvatge, control de l'activitat industrial sobre el medi ambient, contaminació i tota la higiene ambiental i laboral. Cal dotar i assegurar al ciutadà d'un ambient salubre.

 

2) EL SEGON NIVELL DE PREVENCIÓ (les mesures mèdiques o intervenció biològica)

 

La lluita preventiva contra les malalties de transmissió en la comunitat, té una eina fonamental d'aplicació individual: la VACUNACIÓ SISTEMÀTICA amb un calendari clar i adaptat a l'edat de cadascú i la dotació al ciutadà d'un carnet vaccinal personal.

 

Amb aquestes mesures, no únicament s'intervé en la millora de la immunitat individual sinó també s'aconsegueix incrementar la immunitat de tota la comunitat quan s'arriben a cobertures generalitzades. És allò que s'anomena immunitat de ramat , paraules no massa encertades estèticament, però que indiquen l'efecte. Per això cal que la vacunació sistemàtica sigui el més àmplia possible.

 

El desenvolupament d'aquesta tecnologia iniciada al segle XVIII amb el Dr. Janner, ha estat un dels fets més importants del segle XX. Només cal recordar l'eradicació mundial de la verola, per això és molt trist haver de veure l'existència en el moment actual d'un corrent social acompanyat d'una mala informació, temorosa dels efectes secundaris de les vacunes, que fomenta entre les famílies una actitud de rebuig a la vacunació dels seus fills. Ho fan al veure que en l'entorn social on viuen no apareixen casos de poliomielitis, xarampió, tètanus..., sense conscienciar-se que això ha estat possible gràcies a la vacunació sistemàtica d'una majoria de la població i que si baixés la cobertura, tornaríem a l'aparició epidèmica, doncs no s'han eradicat les malalties sinó la seva expansió, perquè existeix el fenomen de protecció col·lectiva derivada de la protecció individual. No saben el mal que estan fent als seus fills.

 

Pares/mares: no deixeu de vacunar els vostres fills, per ells i per tots els fills.

 

Aquí a sota informo del calendari de vaccinacions.

DARRER CALENDARI DE VACUNACIONS SISTEMÀTIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA



En aquest calendari no hi ha present la vacunació contra la pandèmia COVID-19, possiblement per doble motiu: a) desconeixement de la durada de la pandèmia i les seves fases i b) desconeixement de quin tipus de vaccí podria ser l'aconsellable. Donem temps al temps.


Totes aquestes vacunes han demostrat la seva efectivitat, no obstant voldria fer algun comentari crític sobre alguna d'elles:

 

Vacuna contra la polio.

Ja fa uns anys que s'ha canviat la vacuna oral per la parenteral i que ha estat inclosa en la "hexavalent", possiblement per motius estratègics que no pas científics. M'explico:

  • La vacuna antipolio oral està formada per virus vius atenuats, no patològics. Produeix una infecció intestinal que impedeix el desenvolupament del virus natural-salvatge (que té el tub digestiu com a porta natural d'entrada), interrompent la via de contagi fecal-oral (efecte col·lateral positiu sobre la immunitat en la comunitat). La immunitat és més permanent en el temps que la immunitat adquirida per la vacuna parenteral que està formada per virus morts i que només dóna una protecció individual general  per anticossos, sense influència en la porta d'entrada ni tampoc en la cadena de transmissió del virus natural.
  • Caldrà estar atents en els estudis epidemiològics del futur sobre la transmissió del virus salvatge de la polio, així com altres enterovirus. Caldrà veure si tornarem a introduir la vacuna oral contra la polio.

Vacuna contra la varicel·la.

En el calendari de 2016 i ara també en 2022, fou introduïda als 15 mesos amb revacunació als tres anys. Cal dir també que atès que aquesta vacuna està composta de virus vius atenuats, pot aparèixer en el nen/a una erupció lleu amb elements similars a la varicel·la. En aquests casos, el nen/a, pot contagiar el virus a persones susceptibles com persones grans o amb processos de baixa immunitat.

 

Vacuna antigripal.

Aconsellada sistemàticament per a majors de 65 anys sans i persones menors amb factors de risc personal o laboral.

  • Està comprovat que la seva protecció dura uns mesos i mai no passa d'un any. La seva efectivitat no passa del 50% de protecció. És variable anualment en la seva composició atesa la variabilitat genètica dels virus implicats. No redueix la incidència sobre les complicacions pulmonars quan es presenten. Possiblement sí redueix l'expansió i transmissió del virus entre la població, limitant l'expansió epidèmica.
  • La vacuna ha de ser administrada anualment i a pocs mesos del provable inici de l'epidèmia.

Personalment no veig el convenient d'immunitzar sistemàticament als majors de 65 anys sans, atès que si passen la infecció, aquesta els hi produeix una immunitat que pot durar bastants anys. Reservar-la per qui presenten factors de risc, podria ser més racional o també per persones residents en institucions socio-sanitàries, presons i altres institucions amb alta densitat de persones. (més informació) (més debat)

 

Vacuna contra el virus del papil·loma (VPH).

És una vacuna antivírica per fer prevenció primària contra el càncer de col d'úter. Pel seu cost només es vacunen adolescents femenines de 12 anys. El virus del papil·loma és un virus de transmissió sexual present en genitals masculins i femenins.

  • La vacunació no modifica la història natural de la infecció si ja s'ha produït la infecció per un tipus de VPH inclòs a les vacunes, per la qual cosa, el potencial preventiu és més gran quan s'administra a les persones que no hi han estat exposades.
  • A partir del curs escolar 2022/23, CatSalud administrarà també aquesta vacuna als nens d'onze-dotze anys amb la finalitat de reduir la transmissió del virus en els dos sexes. Com en el virus de la polio, no intervé en la porta d'entrada, no afecta les defenses locals, produeix defenses generals per anticossos circulants. 
  • La vacuna no evita el consell sobre la realització de citologies preventives (diagnòstic precoç), ni fa suprimir aquest programa de salut.
  • Pot donar sensació de falsa seguretat i fer disminuir l'atenció preventiva davant el sexe ocasional. Cal que la dona sàpiga que quantes més parelles sexuals tingui, més risc té de patir infecció per VPH dels serotipus relacionats amb el càncer de coll de matriu.
  • En principi es recomanen 3 dosis de la vacuna, però una revisió recent publicada en la revista The Lancet en novembre de 2013, es suggereix que una sola dosi és tant eficaç com dues o tres, mantenint anticossos durant 4 anys en nivells semblants.
  • Està per establir amb certesa si els nivells d'anticossos es relacionen amb una veritable protecció en front del càncer de coll d'úter.
  • S'ha de considerar una vacuna contra el virus del papil·loma i no una vacuna contra el càncer de coll de matriu, segons els resultats actuals. Una revisió Cochrane (agost de 2018), conclou que la vacuna redueix el risc de lesions premalignes de coll de matriu a 164-2 /10.000 vacunades, però la disminució real de patir càncer de coll de matriu no es podrà definir sinó d'aquí una o dues dècades. El mateix informe admet, respecte als riscos de la vacunació, que no apareixen més cassos de mort per la vacuna VPH que per altres vacunes. 
  • Un estudi recent comentat en Diario médico , (2019) explica que els anticossos contra el VPH 16, no protegeixen de patir càncer oro-faríngic causat per aquest virus, sinó que és un factor d'indicació de risc a patir-lo. No diu res dels anticossos adquirits per vacunació que podrien formar part dels "falsos positius". La qüestió no és prou clara i ens fa preguntar si la presència d'anticossos originats per la vacuna, protegeix realment del càncer de coll de matriu.