ACTITUT PERSONAL

 

És bo seguir uns dieta sana, la més lliure possible de contaminants, insecticides, pesticides, conservants, colorants i altres additius químics, és a dir, una dieta amb productes naturals, més biològics i menys manipulats. Equilibrada, rica i variada. No fumar i beure assenyadament. Practicar una vida higiènica.

 

Concretament i molt important:

•  Deixar el tabac, factor de risc present en la majoria dels càncers.
•  Reduir el consum de carns vermelles a dues racions setmanals, evitar carns processades, sobretot els fumats i els que porten additius químics.
• Reduir el consum de productes ensucrats o d'alt contingut calòric, begudes ensucrades...
• Introduir més fruites i verdures fresques, llegums, cereals integrals per augmentar el contingut de fibra en la dieta, evitant els refinats
• No beure alcohol o limitar-ne el seu consum ( veure)
• Cal rebre dels serveis de prevenció de riscos laborals, informació de la presència de productes cancerigens a l'entorn del vostre lloc de treball.

 

Anar en compte amb els senyals d'alerta del nostre organisme i consultar al metge de capçalera davant l'aparició d'algun d'ells:

 

• Un bony allà on no n'hi ha d'haver.
• Un sagnat inexplicable vies genitals, urinàries, digestives, gotes per mugró...
• Una llaga que no es tanca
• Una tumoració en la pell de mal aspecte (encara que sigui petita, en la pell de la cara per exemple)
• Un dolor persistent, no mecànic.
• Una tos persistent amb esput sanguinolent
• Una afonia persistent, sense sensació d'estar acatarrat
• Una pèrdua de pes, que no s'explica, amb lassitud i desgana...

 

 

DIAGNÒSTIC PRECOÇ. DIAGNÒSTIC RÀPID

 

El Sistema Públic de Salut es preocupà ja des l'inici de la seva darrera reforma, a desenvolupar un Programa d'Activitats Preventives i de Promoció de la Salut (PAPPS), i entre elles les activitats referents al càncer.

 

• El diagnòstic precoç fa referència a totes aquelles activitats destinades a intentar diagnosticar els diferents tipus de càncer en estadi inicial, abans de presentar símptomes, quan és més factible poder arribar a un tractament curatiu. Es fa servir la metodologia del cribatge.

• El diagnòstic ràpid és un procés d'organització destinat a atendre assistencialment, el més ràpid possible, a una persona que ja presenta clínicament signes de provable presència de càncer, per a confirmació i tractament oportú.

A continuació exposaré els cribatges que en nostre sistema de salut té en cartera. És molt aconsellable que tota la població segueixi aquests programes gratuïts d'efectivitat provada.

 

CRIBATGE DEL CÀNCER FEMENÍ

 

• El càncer de mama

Es recomana una mamografia cada dos anys a totes les dones entre 50 i 69 anys. No existeix evidència científica per fer-ho fora d'aquestes edats. En menors de 50 anys, únicament s'aconsella davant l'aparició de simptomatologia clínica o pacients d'alt risc per factors individuals o antecedents familiars. El cribatge mamogràfic es pot complementar amb ecografies en pacients afectades de mastopatia fibroquística. Les dones arribades a l'edat reben una comunicació/invitació per carta amb citació de dia, lloc i hora per fer-se la prova.

 

Les dones portadores d'implants, no poden fer-se mamografies, per tant el seu seguiment es farà mitjançant ecografies.

 

• El càncer de coll de matriu

El càncer de coll de matriu està produït per la presència del virus del papil·loma humà (VPH, tipus 16 i 18 principalment). Aquest virus és de transmisió sexual i el risc és directament proporcional al nombre de parelles sexuals.

• • El cribatge consisteix en la pràctica de realització de citologies amb la tècnica de Papanicolaou. Es recomana fer-les cada tres anys des de l'inici de les relacions sexuals. No hi han recomanacions clares pel límit alt d'edat, depèn de l'activitat sexual de la dona. Es podria suspendre el cribat a partir dels 65 anys si les citologies prèvies han estat sistemàticament normals.
  • La vacunació amb vacuna específica contra VPH (3 dosis), és una recomanació que es fa per nenes d'11 anys, abans que tinguin activitat sexual. Sembla que si es vacuna ja havent iniciat pràctiques sexuals, l'eficàcia baixa o és nul·la. Recentment en novembre de 2013, la prestigiosa revista The Lancet, publica un primer informe on s'explica que possiblement una sola dosi de la vacuna protegeix igual que 3 dosis. S'ha comprovat que els anticossos específics contra el virus es mantenen durant al menys quatre anys de manera similar en dones amb una, dos o tres dosis. Els crítics amb aquesta vacuna remarquen que no s'ha demostrat de manera efectiva que els nivells mantinguts d'anticossos es relacioni amb la segura prevenció del càncer de coll uterí. Caldrà seguir una cohort de dones vacunades fins passada l'edat de risc, per establir criteris d'efectivitat. Això necessita molts anys i milers de dosis de vacunes. (veure'n més)
  • Les dones vacunades amb la VPH, també se les hi recomana seguir amb el cribatge.
  • La millor prevenció és limitar racionalment, el nombre de parelles sexuals.

• El càncer d'ovari

No hi ha cap recomanació actual per fer ecografies preventives ni cap altre tècnica. Cal estar alerta als dolors abdominals-pelvians o augment de volum local i consultar al ginecòleg

 

EL CÀNCER MASCULÍ

 

• Cribatge del càncer de pròstata

Està en discussió si cal fer o no, aquest tipus de cribatge mitjançant la pràctica d'anàlisi del PSA a partir dels 50 anys. Actualment no hi ha cap recomanació per fer aquest tipus d'examen. Només quan un baró té simptomatologia disfuncional de vies urinàries baixes es recomana examen per metges capçalera/uròleg, que en l'estudi de la causa valoraran quines són les proves més adients.

 

• Cribatge del càncer de testícul

No hi ha cap recomanació en aquest aspecte. El baró cal que sàpiga que una criptorquídia (o testícul amagat), té cert risc a degeneració maligne. També qualsevol anomalia (bony, duresa) detectada en autoexploració, cal que sigui consultada al seu metge

 

CRIBATGE DEL CÀNCER DE PULMÓ

 

El càncer de pulmó és una de les principals causes de mort en població masculina i ara també femenina. Té com a causa principal l'hàbit tabàquic, encara que també alguns carcinògens ambientals hi tenen a veure.

La RX de tórax o l'anàlisi de l'esput no tenen l'exactitut suficient per fer-ne un cribatge rutinari. En aquest moment no hi ha cap recomanació per fer aquest cribatge en la població de risc.

Allò recomenable és NO FUMAR o DEIXAR DE FUMAR, el més aviat possible i estar atents als símptomes d'alarma.

 

CRIBATGE DEL CÀNCER COLO-RECTAL

 

És la segona forma de càncer més habitual entre la població. Com a riscos intrínsecs seria la presència de poliposi familiar hereditària o el diagnòstic d'un càncer de colon en un familiar de primer grau. També és un factor de risc les dietes riques en greixos i pobres en fibra vegetal.

Les principals proves que es podrien adoptar són: la recerca de sang oculta en femta (SOF), la sigmoidoscòpia i el tacte rectal. No s'aconsellen l'ús de marcadors tumorals per aquest fi.

 

Per a reduir la mortalitat general per aquesta causa, el sistema de salut, ha organitzat un programa de cribatge poblacional que pretén arribar a una participació superior al 60% per aconseguir un real impacte sobre la mortalitat.

Consisteix en convidar per correu postal a tothom, sense risc específic, a un cribat de SOF bianual, a partir dels 50 a 74 anys d'edat. Molt recomanable fer-ne cas i seguir les instruccions. La colonoscòpia només s'aconsella en cas de dubte o resultat positiu.

 

Serà el metge de capçalera qui recomanarà el cribatge, fora de les edats d'intervenció, per les persones amb risc elevat per factors hereditaris o familiars, al servei específic de prevenció. 

 

Cal a més, acudir al metge de capçalera davant l'aparició d'algun signe d'alarma com pot ser un sagnat rectal o l'aparició sobtada d'un restrenyiment pertinaç per a estudi de la causa, que pot ser banal (hemorroides...), però cal fer el diagnòstic diferencial.