PREVENCIÓ DE MALALTIES INFECCIOSES

nen amb varicel·la
nen amb varicel·la

 

Les malalties infeccioses o de transmisió, són aquella manera d'emmalaltir, causada per la interrelació del nostre cos amb uns microorganismes o paràsits, conflicte en el qual acaben predominant aquests elements, causant una simptomatologia específica segons la causa. No totes les interrelacions acaben en malalties, perquè l'organisme es defensa prou bé.

 

 

 

 

1) PRIMER NIVELL DE PREVENCIÓ

 

A més de seguir els consells comuns exposats en la pàgina de generalitats, sobretot el que fa referència a les mesures d'higiene personal (rentat de mans, ús de mocadors d'un sol ús, protegir la boca amb les mans en cas de tos o esternut i rentat de mans posterior), en les malalties infeccioses o de transmissió cal estar atents a aquestes circumstàncies:

 

  • Entendre que el germen causant d'una malaltia infecciosa prové d'un focus o reservori
  • Que és necessari un mitjà de transmissió o vector. Per això cal conèixer si estem davant d¡una malaltia de transmisió aèria, o via fecal-oral, o per agües, aliments o directe per contacte personal.
  • Que el nostre organisme pot estar en situació de susceptibilitat

 

El focus o reservori és el lloc on està l'organisme infectant: pot ser un malalt, un animal afectat, un grup poblacional, un objecte contaminat, les aigües del territori...

  • En aquests casos cal atendre al malalt amb totes les mesures higièniques possibles: aïllament del malalt, rentat de mans després de l'atenció, també usant guants o mascareta si la transmissió és per via aèria, vestits aïllants si la transmissió és d'un germen molt virulent (èbola), tractament idoni dels cossos (cadàvers)...
  • Tractar l'animal infectat o sacrificar-lo si es tracta d'una infecció greu o epidèmica (granges).
  •  En temps d'epidèmies humanes cal evitar assistir a actes de grans aglomeracions poblacionals de zones tancades: cines, teatres...
  • Netejar i desinfectar o destruir objectes contaminats, són mesures de control dels focus.
  • Higiene i desinfecció de les aigües de consum. Control de la contaminació medi-ambiental.

El vector o mitjà de transmissió, és el mecanisme pel qual el germen, des del focus, arriba a la persona susceptible d'emmalaltir.

  • Pot tractar-se d'un insecte, àcars, rosegador, muricec, per la qual cosa el seu control serà imprescindible per prevenir la malaltia.
  • L'aigua pot ser vehicle de transmissió, per tant cal consumir sempre aigua sanitàriament controlada, potable o aigua embotellada quan, per exemple, sortim de viatge. Compte en beure aigua de pous, fonts que habitualment no s'usen com deus habituals pels habitants.
  • L'aire també pot ser-ne responsable de la transmissió. Cal renovar i ventilar les habitacions de manera habitual, sobretot l'habitació del malalt.
  • Els objectes que han estat en contacte amb una persona malalta caldrà ésser netejats i desinfectats.

Tots som susceptibles d'emmalaltir en determinades circumstàncies, per tant, cal cuidar la nostra salut a la manera que hem explicat en les mesures universals de prevenció. En l'aspecte de les malalties infeccioses cal evitar l'abús de tractaments antibiòtics per problemes menors o afeccions víriques, cal no auto medicar-nos amb aquests fàrmacs.

  • També cal estar atents amb els símptomes de malaltia a fi d'iniciar precoçment el tractament oportú, sobretot en èpoques d'epidèmia i acudir a consulta mèdica si és necessari.

 

En aquest primer nivell de prevenció caldria destacar de manera imprescindible, la importància de l'activitat de l'Administració pública, de la Sanitat Pública, sobre la higiene de les aigües (potabilització), control de les deixalles, control de les zoonosi (malalties dels animals) en granges i fauna salvatge, control de l'activitat industrial sobre el medi ambient, contaminació i tota la higiene ambiental i laboral. 

 

2) EL SEGON NIVELL DE PREVENCIÓ (les mesures mèdiques)

 

La lluita preventiva contra les malalties de transmisió en la comunitat, té una eina fonamental d'aplicació individual: la VACUNACIÓ SISTEMÀTICA.

 

El desenvolupament d'aquesta tecnologia ha estat un dels fets més importants del segle XX. Només cal recordar l'eradicació mundial de la verola, per això és molt trist haver de veure l'existència en el moment actual d'un corrent social acompanyat d'una mala informació, temorosa dels efectes secundaris de les vacunes, que fomenta entre les famílies una actitud de rebuig a la vacunació dels seus fills. Ho fan al veure que en l'entorn de la comunitat on viuen no apareixen casos de polio, xarampió, tètanus..., sense conscienciar-se que això ha estat possible gràcies a la vacunació sistemàtica d'una majoria de la població i que si baixés la cobertura, tornaríem a l'aparició epidèmica, doncs no s'han eradicat les malalties sinó la seva expansió, perquè existeix el fenomen de protecció col·lectiva derivada de la protecció individual. No saben el mal que estan fent als seus fills.

 

Pares/mares: no deixeu de vacunar els vostres fills, per ells i per tots els fills.

 

Aquí a sota informo del calendari vacunal

DARRER CALENDARI DE VACUNACIONS SISTEMÀTIQUES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA


Totes aquestes vacunes han demostrat la seva efectivitat, no obstant voldria fer algun comentari crític sobre alguna d'elles:

 

Vacuna contra la polio.

Recentment s'ha canviat la vacuna oral per la parenteral i que ha estat inclosa en la "hexavalent", possiblement per motius estratègics que no pas científics. M'explico:

  • La vacuna antipolio oral està formada per virus vius atenuats, no patològics. Produeix una infecció intestinal que impedeix el desenvolupament del virus natural-salvatge (que té el tub digestiu com a porta natural d'entrada), interrompent la via de contagi fecal-oral (efecte col·lateral positiu sobre la immunitat en la comunitat). La immunitat és més permanent en el temps que la immunitat adquirida per la vacuna parenteral que està formada per virus morts i que només dóna una protecció individual general  per anticossos, sense influència en la porta d'entrada ni tampoc en la cadena de transmissió del virus natural.
  • Caldrà estar atents en els estudis epidemiològics del futur sobre la transmissió del virus de la polio natural. Caldrà veure si tornarem a introduir la vacuna polio oral.

Vacuna contra la varicel·la.

En el calendari de 2016, ha estat introduïda als 15 mesos amb revacunació als tres anys. Ens felicitem d'aquest avançament que ja reclamàvem en aquesta mateixa pàgina.

 

Vacuna antigripal.

Aconsellada sistemàticament per a majors de 65 anys sans i persones menors amb factors de risc personal o laboral.

  • Està comprovat que la seva protecció dura uns mesos i mai no passa d'un any. És variable anualment en la seva composició atesa la variabilitat genètica dels virus implicats. No redueix la incidència sobre les complicacions pulmonars quan es presenten. Possiblement sí redueix l'expansió i transmissió del virus entre la població, limitant l'expansió epidèmica.
  • La vacuna ha de ser administrada anualment i a pocs mesos del provable inici de l'epidèmia.

Personalment no veig el convenient d'immunitzar sistemàticament als majors de 65 anys sans, atès que si passen la infecció, aquesta els hi produeix una immunitat que pot durar bastants anys. Reservar-la per qui presenten factors de risc, podria ser més racional o també per persones residents en institucions socio-sanitàries, presons i altres institucions amb alta densitat de persones. (més informació) (més debat)

 

Vacuna contra el virus del papil·loma (VPH).

És una vacuna antivírica per fer prevenció primària contra el càncer de col d'úter. Pel seu cost només es vacunen adolescents femenines de 12 anys. El virus del papil·loma és un virus de transmissió sexual present en genitals masculins i femenins.

  • La vacuna no evita la transmissió del virus, un dels motius és perquè no s'actua sobre el factor masculí. Com en el virus de la polio, no intervé en la porta d'entrada, no afecta les defenses locals, produeix defenses generals per anticossos circulants. Hi ha dubtes sobre l'eficàcia en dones que ja hagin patit una primoinfecció (en principi es desaconsella).
  • La vacuna no evita el consell sobre la realització de citologies preventives (diagnòstic precoç), ni fa suprimir aquest programa de salut.
  • Pot donar sensació de falsa seguretat i fer disminuir l'atenció preventiva davant el sexe ocasional. Cal que la dona sàpiga que quantes més parelles sexuals tingui, més risc té de patir infecció per VPH dels serotipus relacionats amb el càncer de coll de matriu.
  • En principi es recomanen 3 dosis de la vacuna, però una revisió recent publicada en la revista The Lancet en novembre de 2013, es suggereix que una sola dosi és tant eficaç com dues o tres, mantenint anticossos durant 4 anys en nivells semblants.
  • Està per establir amb certesa si els nivells d'anticossos es relacionen amb una veritable protecció en front del càncer de coll d'úter.
  • S'ha de considerar una vacuna contra el virus del papil·loma i no una vacuna contra el càncer de coll de matriu. per manca d'evidència en l'actualitat (2014)