HISTÒRIA DEL METGE TITULAR (Aproximació i en construcció continuada)


Si ens remontem lluny en la Història, ja en temps d'Alfonso X al segle XIII i a Castella, ja es va regular la pràctica de la medicina als pobles. En el Fuero Real, els alcaldes de les villes havien de triar  i aprovar entre els bons físics renoneguts, aquells que actuéssin com metges en la localitat. Així es perfilava la figura del metge titular: "Ningun home obre de física si no fuere antes aprobado por buen físico por los físicos de la villa do hubiesen de obrar e por otorgamiento de los alcaldes"

 

Repartits pel territori hi havien Hospitals- infermeries al llarg de rutes. La seva funció residia més en el concepte d'aïllament del malalts infecciosos i pobres, assistits per religiosos.

 


SEGLE XV

 

Arribada a l'Època Moderna, època dels Àustria,  la regulació dels metges s'anava enriquint cosa que millorava la qualitat d'aquesta activitat, encara que la manca de professionals abocava a deixar les arts curatòries en els pobles, a físics empírics i de baixa qualificació o bé a la medicina tradicional casolana. De totes maneres a mitjans del segle XVIII el Consejo Supremo de Castilla publicava un reglament i dins l'articulat,  s'establia que els pobles farien contractes de tres anys als metges que volguéssin establir-s'hi, renovable segons mèrits o comportament. Com en aquesta època els furs dominaven la legislació, la contractació dels facultatius estaven en mans dels ajuntaments i veïns.


SEGLE XIX

 

- La legislació Contemporània (segle XVIII) condicionarà i emmarcarà les reformes de la  segona mitat del segle XIX, en l'època isabelina quan es van alternant governs lliberals i conservadors, durant les Guerres Carlines i seran l'origen de la Sanitat Pública actual

 

-  La filosofia dominat era la defensa de la llibertat individual, on la malaltia era un problema de l'individu i era incumbència de cadascú posar-hi remei. Els governs saben que hi han malalties que afecten a la comunitat i estan generades per condicionants higiènics i ambientals, com són les malalties transmissibles, les epidèmies que afecten la nació com el còl·lera, i en això sí que l'autoritat  cal que intervingui.

 

- En aquest context naix durant el bienni progressista, el Real Decreto 5 de abril de 1854 i la  Ley de Sanidad de 1855, les bases dels quals arriben gairebé fins a la nostra època. En elles es basen les Juntas Municipales de Sanidad, per a poblacions majors de 1000 habitants presidides per l'alcalde sota l'autoritat del Governador Civil i formades per regidors municipals, metges, farmacèutics i veterinaris de la localitat. La seva misió és 1) el control d'epidèmies, 2) tractament de les persones de la població afectades per aquestes i sense recursos econòmics per afrontar-les, 3) la inspecció dels aliments de venda pública, 4) el control de la salubritat de les aigües i l'abocament de productes insans (restes d'animals dels escorxadors...), 5) el control sanitari del bestiar dins les poblacions, 6) els permisos per enterrar els morts... aquestes seran les obligacions  en les que  hi participa el metge Titular el qual cobra dels fons públics per fer aquesta tasca. Queda fora de les funcions públiques l'atenció de les malalties individuals.

 

El Real Decret estableix que "mandando que en todas las ciudades, villas y lugares del reino haya médicos, cirujanos y farmacéuticos titulares".  També estableix 1) la formació dels partits mèdics, 2) el modus de proveir les vacants, 3) les obligacions i deures dels facultatius, 4) les retribucions, 5) com satisfer l'assignació dels facultatius, 6) els ajuts particulars o iguales, 7) els procediments de separació del càrrec.

 

- Nombrosos Reglaments abans i després d'aquesta Llei que afectaven al Metge Titular, mantenien la condició de la dependència del nomenament i contractació del metge a mans de l'alcaldia o autoritat local amb aprovació posterior per la Diputació provincial, contra la qual cosa generacions de titulars maldaven.

 

- En aquesta època l'activitat del metge no estava regulada per cap entitat professional, cal  tenir en compte que els Col·legis Provincials de metges es varen constituir per la Real Orden de 2 de abril 1898 i des de aleshores es va establir la col·legiació com a requisit indispensable pel exercici de la professió.

 

- Com es pot comprovar abans que es fundés el Cos de Metges Titulars rurals, ja s'habien establert algunes mesures sobre els professionals que treballaven en aquest medi, com per exemple una Orden Ministerial de 4 de julio de 1834, que sanciona i inhabilita a " los profesores que en casos de epidemias abandonasen los pueblos de su residencia"

 

SEGLE XX

 

- La creació del Cos de Metges Titular té origen en un Reglament de 1831 segons algunes fonts consultades, però no és fins el 1904, durant la Restauració monàrquica d' Alfonso XIII,  que es formalitza la Instrucción de Sanidad, obra de Carlos Maria Cortezo, per la qual es crea definitivament el Cuerpo de Médicos Titulares i que transforma als metges en funcionaris públics otorgant-los-hi la categoria de Inspectores Municipales de Sanidad. sempre sota l'autoritat de la Junta Municipal de Sanidad. Era condició per obtenir plaça l'haver estat al menys 4 anys exercint la professió en el lloc o 6 anys en diversos llocs, i tenir el títol de Dr. o Llicenciat en Medicina.   

 

- No és fins el 1931, durant la Dictadura de Primo de Rivera i poc abans de la proclamació de la Segona República, quan s'aprova el primer escalofó del Cuerpo de Médicos Titulars. A partir d'aleshores s'aconsegueix el càrrec per oposició i cessa la contractació directa del metge titular per part de l'alcaldia, excepte en els llocs on es mantenia els règims forals (en la Bibliografia podeu consultar un exemple de reglament del Metge Titular a Guipúscoa de 1915). Malgrat això la dependència jeràrquica que té el metge titular respecte l'alcalde en les Juntes municipals o Consells de salut local és permanent fins el dia d'avui i ha representat un tradicional malestar funcional  pel facultatiu. 

 


1939- 1975

 

Després de la Guerra Civil i durant el desenvolupament de la Seguretat Social franquista en la qual l'atenció assistencial de la salut individual del treballador actiu passava a l'àmbit públic, sota la dependència del Ministerio de Trabajo, el metge titular mantenia el seu estatus en salud pública però anava adquirint més competències assistencials. L'Ordre del Ministerio de Gobernación del 26/01/1948, obligava i donava dret al metge Titular a la simultàneitat del seu càrrec amb la titularitat de metge del Seguro Obligatorio de Enfermedad (SOE) del seu partit mèdic. Eren els treballadors per compte aliena, la pagesía encara no estava inclosa. Aquesta pagava els serveis mèdics per ser assistits en la malaltia mitjançant el sistema de pagament directe, es espècie o en forma de la iguala, en el cobrament de la qual també intervenia l'autoritat municipal per classificar les famílies en categories.

 

En aquests moments el Metge Titular acumulava aquestes Funcions Públiques:

 

- FUNCIÓ BENÈFICO-ASSISTENCIAL: Atenció a residents i transeünts pobres (Padró de Beneficiència Municipal)

- FUNCIÓ PREVENTIVA: Vacunacions poblacionals (campanyes); estadística sanitària (declaració setmanal de malalties transmisibles); revisions escolars.

- FUNCIÓ AUXILI A LA JUSTÍCIA: Certificació de defuncions i naixements (substitució metge del registre civil); auxili al forense (o substitució si convenia); reconeixement de quintos.

- FUNCIÓ INSPECTORA: Inspecció de vivendes i expedició de cèdul·les d'habitabilitat; inspecció d'establiments (de queviures, granges, perruqueries, oficines, espectacles, piscines públiques, bars...). Aquí podeu veure un exemple dels darrers impresos emprats per aquesta funció.

- FUNCIÓ ASSISTENCIAL: a funcionaris de forces armades i administració local; prestació dels serveis de la Seguretat Social.

 

Els anys 50-70 són anys de plenitud del model mixte del metge Titular que combina les obligacions públiques amb la pràctica de la medicina privada. Hi ha metges que s'especialitzen i posen en marxa clíniques rurals que ofereixen alguns serveis com els de tipus quirúrgic en capitals de comarca.

 

No és fins l'any 1967  quan es va instaurar el Régimem Especial Agrario por cuenta pròpia que el metge titular se li reconeix també el dret d'assistir aquest col·lectiu a través de la Seguretat Social. La seva tasca cobreix les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, excepte períodes vacacionals que és substituit per un altre metge (si el troba) o pel Titular del partit més proper, que és compensat-pagat pel Sistema se Salut.

 

En tot aquest període la Sanitat rural està organitzada en Partits Mèdics, els quals estan classificats en oberts i tancats, en dependència al nombre d'habitants. En els oberts a més del Metge Titular hi pot treballar un metge Lliure que tindrà dret a "cartilles " de la seguretat social si el Titular passa del "cupo màxim". En els partits tancats, només el Titular té dret a actuar i atendre als assegurats.

 

Aquesta dinàmica es mantindrà fins que amb l'arribada de la Democràcia s'iniciï una Reforma sanitària en profunditat.



PERÍODE CONSTITUCIONAL


Amb la mort del general Franco en 1975, s'inicia un període constituent democràtic que culmina amb l'aprovació de la Constitució de 1978 per la qual s'instaura l'Estat de les Autonomies com a resposta, entre altres condiciomaents, a l'exigència de Catalunya i Euskadi del reconeixement de les institucions republicanes de govern autonòmic i llurs presidents que estaven a l'exili.

 

Fins als anys vuitanta del segle XX, l'ocupació de places de Metge Titular en zona rural no esdevé plena. Els joves metges prefereixen llocs de treball urbà. Així no és difícil trobar metges que han d'exercir en dos Partits Mèdics. Poc a poc la necessitat laboral fa que es vagin ocupant les vacants amb metges contractats de manera interina. Els Concursos -oposició són estatals, realitzats a Madrid, molt escassos i tarden molts anys en ésser convocats entre l'un i l'altre.

 

- En 1983 es realitza el primer Concurs-oposició al Cos de Metges Titulars coordinat en tot l'Estat amb exàmens a nivell de cada autonomia.

 

L'any 1985, el govern socialista de torn aprova una profunda Reforma Sanitària, que implica un canvi important en el finançament: de les quotes empresarials mes les quotes del treballador, es passa a ésser finançada pels pressupostos generals de l'Estat. La millora econòmica repercutirà a tots els nivells i també en l'atenció mèdica del primer nivell tan en ambient urbà com rural. Apareix un canvi de filosofia creant les Àrees Bàsiques de Salut i els Equips d'Atenció Primària.  Seran les institucions autonòmiques les que aplicaran la Reforma, d'aquesta manera a Catalunya, ja al mateix any, s'aprova la primera legislació de la Reforma de l'Atenció Primària de la Salut a Catalunya.

 

- En maig de 1986  a Catalunya, es regula la integració voluntària del Metge Titular als Equips d'Atenció Primària, i se'ls hi respecta les seves competències com inspectors municipals de salut i el seu estatus de funcionari. De totes maneres comencen a ser incòmodes pels plans administratius sanitaris atesa la persistència dels Partits Mèdics que no són modificats per la Reforma, i es posen traves als interins per a la seva integració al Cos, no convocant concursos-oposició per regular la seva situació. Els equips d'atenció primària estan al principi administrats per un coordinador mèdic i una adjunta d'infermeria. Posteriorment el coordinador passa a ser director d'equip i se li acumulen competències que eren dels metges Titulars com la vigilància epidemiològica i la declaració de malalties

transmissibles.                   

____________________________________________________________________________

 

SEGLE XXI

 

- La constitució per Llei a Catalunya de l'Agència de la Salut i després l'aprovació de la Llei de Salut  Pública (2009), posa pràcticament punt i final al Cos de Metges Titulars a Catalunya amb Instruccions administratives (i no reformes legislatives, perqué la Llei de l'Agència de Salut noReglament encara avui en 2010) que s'apliquen paulatinament al territori, com la tramesa a Lleida en el primer trimestre de 2008, d'un document en forma de comunicat als titulars d'aquesta demarcació, que anul·la la capacitat inspectora municipal dels titulars, a favor del personal territorial de l'Agència de Salut. Així, sense modificació legislativa del Cos de Metges Titulars, el va deixant sense competències en salut pública. Tot allò referent a la Salut Pública Municipal ho farà l'Agència de la Salut en els seus Serveis Territorials a càrrec de personal propi. El Metge Titular serà un professional més en l'equip assistencial d'Atenció Primària fins a la seva jubilació.

 

- Pensàvem que el Cos de Metges Titulars a Catalunya desapareixeria definitivament amb la jubilació del darrer funcionari dels que actualment tenen la plaça en propietat atès que ja no queden interinatges, però un decret del Govern Central, aprofitant l'avinentesa de la greu crisi econòmica del 2008, accelera l'amortització de totes les places existents per finals de 2013. Pressions sindicals (2012-13) intenten frenar aquest procés a l'objectiu de fer coincidir la desaparició del Cos amb la darrera jubilació de funcionaris.

Descarga
2012: El Cos de Metges Titulars definitivament desapareix
Aprofitant la cojuntura de recessió econòmica que està patint Europa i especiament Espanya, es reforma profundament el sistema de salut pública i la primera víctima és el Cos de Metges titulars, els metges del qual, s'han d'integrar obligatòriament en desembre de 2012 en els equips d'atenció primària perdent el seu estatus de Funcionari i passant a estatutari. No s'ha esperat a la jubilació del darrer component de l'equip. Amén
Decreto Ley 16-2012 de 20 de Abril (1).p
Documento Adobe Acrobat 958.0 KB

El Decret Llei 16-2012 de 20 d'abril, commina al Metge Titular a integrar-se assistencialment al sistema de salut autonòmic o a exercir tasques administratives. En cap cas es parla de respectar-li els drets econòmics adquirits ni la seva categoria funcionarial.

 

Le darreres informacions (nov-2013) indiquen que algunes comunitats autònomes publiquen decrets perquè als metges del Cos d'APD se'ls hi respecti la seva situació fins a l'edat de la jubilació.

Entre altres mesures legislatives que afecten les funcions tradicionals del Metge Titular tenim la Ley de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local (LRSAL) que entra en vigor en desembre de 2013 i que afecta , entre altres, temes de competències local en matèria de salut com que els Ajuntaments:

  • No poden prestar cap servei sanitari, ni tant sols encarregar-se del manteniment dels dispensaris
  • Totes les competències relatives a la gestió de l'atenció primària de salut correspondran a les Comunitats Autònomes.
  • No poden fer serveis d'inspecció sanitària. Afecta temes com el control sanitari d'escorxadors, indústries alimentàries, begudes, malalties com salmonel·losi i situacions com plagues (qüestions relacionades amb les funcions dels professionals d'APD)

 

Descarga
Acord del Consejo Interterritorial (18/12/2013)
Recomanació sobre l'extensió de l'acord interpretatiu d'aplicació de l'article 10 del Decreto Ley 16-2012 de 20 abril
Acuerdo del Consejo Interterritorial del
Documento Adobe Acrobat 1.0 MB
Descarga
Desembre de 2013: Ordre de la Generalitat de Catalunya i l'APD
Document que vol esdevenir definitiu per legislar la desaparició a Catalunya del Cos d'APD i que dóna compliment final al Decret Llei 16-2012 del 20 d'abril i posa la fi d'un model sanitari en l'àmbit local.
1330931[1] (1).pdf
Documento Adobe Acrobat 135.5 KB


Activitats reinvindicatives

En 1919 durant la Restauració monàrquica d'Alfonso XIII, es va fundar a Catalunya el primer sindicat de metges d'Espanya sota la denominació de Sindicat de Metges de Catalunya que actualment celebra el seu 90è anniversari. Si seguiu l'enllaç anterior podreu obtenir major informació

Segell del Sindicat de Lleida
Segell del Sindicat de Lleida

Amb la caiguda del Règim de Franco per la mort del dictador en1975, l'arribada de la democràcia i les seves institucions com la llibertat de l'associacionisme sindical, els metges titulars varem veure la necessitat de sindicar-nos. D'aquesta manera, després d'un voluntariós procés, es va fundar a 11 de febrer de 1988 a Lleida un sindicat de metges rurals  que agafà en nom de "Sindicato Provincial de Médicos Titulares de Lérida" (SPMTL), essent la seva primera Directiva Provisional la següent:

- President: Dr. Severino Fernàndez Verea

- Secretaria: Dra. Ana Isabel Aviñó Lafont

- Tresorer: Dr. Joan A. de Luna i Riera

- Vocals: Dr. Primitivo Ferre Lorén; Dr. José Luís Plaza Tolosa; Dr. Juan Ramón Carrillo Clivillé; Dra. Josefa Nistal Rispa; Dra. Cecília Cardona Cabasés

El sindicat va tenir una vida activa però curta. Davant les necessitats professionals i per millorar la defensa del col·lectiu titular i rural, el 10 de febrer de 2000, en assemblea extraordinària es va decidir la dissolució del Sindicat i la seva integració automàtica al Sindicat de Metges de Catalunya. (Els interessats en la documentació del SPMTL podeu dirigir-vos al Col·legi Provincial de Metges de Lleida, que és qui custòdia la documentació d'aquest Sindicat)



Comentarios: 0