El Col·legi de Metges de Lleida (en endavant COMLL), està fent una proposta al col·lectiu de metges per abandonar la seva seu actual i "anar de lloguer" al Col·legi d'Arquitectes. És la segona vegada que intenta aquesta acció demanant l'aprovació en Assemblea Extraordinària. Una proposta que divideix als col·legiats al presentar clar-obscurs i arribar justament quan s'acaba el mandat de l'actual Junta.

Heus ací una reflexió sobre la proposta:

No sé perquè tinc la sensació que unes coses es decideixen cuita corrents i de forma agosarada i altres es retarda la solució lògica de manera dubitativa i amb retard.

Ara farà uns vint anys, els metges i sanitaris que viviem treballant en solitari i en servei les 24 hores (rurals), varem ésser convidats, sisplau per força, però també de manera voluntària a integrar-nos en un nou projecte de reforma sanitària. Les bases amb les quals varem ser convidats  foren essencialment: 

Si fem una petita crònica d’esdeveniments ens trobem:

12/01/11: Als pocs dies del nomenament i en les primeres declaracions d’intencions als diaris, llegim:

•  Diu que l’usuari no hauria de notar la crisi (?)
•  Planteja que una agència (veure més endavant). revisarà el model retributiu del metge i aquest cobrarà no per la seva categoria professional o el què fa sinó pels resultats que obtingui. (comença malament amb els metges)
•  Vol aprimar l’estructura administrativa però parla de crear una Agència de Qualitat i Desenvolupament Professional de Salut que acreditarà serveis i metges. (nova estructura administrativa?)
•  Proposa desgravar la quota de les Mútues en el tram autonòmic a les persones que tinguin una assegurança. Aquesta decisió però, només la pot fer el Conseller d’Economia. (foment dels serveis privats)

14/01/2011. 

•  Abandona la idea de co-pagament defensat en campanya electoral. Ara diu que s’hauria d’haver fet abans, en el temps de l’abundància i que ara no és el moment.

4 febrer 2011.

Compareixença al Parlament:

•  Demana que la Seguretat Social transfereixi la titularitat dels Hospitals a la Generalitat. Els seus arguments: La Seguretat Social està en deute amb l’Estat i pot pagar de dues maneres: amb diners o amb espècie. La transferència de la titularitat a les Comunitats autònomes significaria una capitalització d’aquestes i una major capacitat d’endeutament per afrontar el dèficit. (hipotecar els Hospitals?, vendre’ls després?)
• Catalunya no acceptarà cap nova prestació sanitària si no va acompanyada de la seva partida específica.(referència a la interrupció voluntària de l’embaràs, l’atenció buco-dental o podologia del peu diabètic).
• Assistencial: concentració dels serveis deficients (tancament de certs serveis hospitalaris per concentrar-lo en un altre hospital: l’usuari s’haurà de desplaçar més lluny.
• També: demana més hores de treball al metge augmentant els 36 hores setmanals, sense cobrar més.
• Conscienciació de l’usuari de la factura en medicaments. La recepta electrònica portarà informació del cost global del tractament
• Recomanació al ciutadà que no es doni de baixa a les Mútues, ans el contrari, qui tingui capacitat que contracti serveis amb elles atès que s’augmentaran les llistes d’espera per determinades prestacions.

5-2 2011

• Resposta Sindical: metges i infermeres s’oposen a canviar l’horari de treball i treballar més pel mateix salari. És una idea forassenyada ja que és uns dels col·lectius que treballa més hores de manera continuada, guàrdies..... (primer xoc amb els agents socials).
• La societat civil es mostra poc activa

1/03/11

• Suspensió de la garantia assistencial dels 180 dies màxims d’espera per a intervencions quirúrgiques. Suspensió del programa d’escurçament de les llistes d’espera. Tancament de quiròfans.

2/03/11

• Els hospitals concertats i també els públics hauran de reduir activitat i plantilles ja que el Servei Català no podrà finançar l’activitat com fins ara.
• S’hauran d’obrir expedients de regulació de plantilla i fer acords amb els Sindicats. (UGT xifra en 4.000 llocs de treball que es poden perdre). Reducció o evitació de contractació de personal suplent.
• Proposa aprimar els càrrecs directius dels centres.
•  Augment de la prescripció de genèrics per reduir la factura de farmàcia.

09/03/2011

• Cimera mèdica : acord de creació d’una mesa mèdica de diàleg Conselleria- Sindicat de Metges com òrgan assessor de consulta vinculant per definir la línia vermella que ha de blindar la qualitat assistencial davant la tisorada pressupostària (intent de neutralitzar la reacció del SM)

26/03/11

Retallades: Demana que cada entitat: Hospitals propis o de la XHUP, centres concertats, Àrees Bàsiques, etc, redactin el seu pla de reducció de serveis, això sí : “amb criteris clínics”, traspassant la responsabilitats als gestors d’aquests centres

• Tancament de plantes hospitalàries i quiròfans durant Setmana Santa, i Festes de Nadal
• Reducció del 40% de l’activitat hospitalària durant l’estiu.: no contractació de personal de reforç.
• Reducció del personal de guàrdia nocturna i concentració dels efectius en menys centres. Per la qual cosa l’usuari s’haurà de desplaçar més lluny.

ABRIL 2011

• Comencen les mobilitzacions del personal sanitari al veure que comencen les ERE en alguns centres sanitaris i perillen ja realment els llocs de treball i s'inicia en compte enrera de la qualitat assistencial.
• La societat civil sembla aturada i encara no respon. Pateix la síndrome de Estocolm?

Sobtadament han estat anunciades eleccions sindicals a les Juntes de Personal de Funcionaris. CC.OO. ha estat el sindicat que les ha promocionades i ha agafat a la resta de sindicats una mica en fals.

El sindicat al que pertanyo (Metges de Catalunya) es va posar en contacte amb mí per oferir-me estar en la llista electoral, atès que formo part del Cos de Funcionaris de Metges Titulars com bé dic en la pàgina principal d'aquesta web. Som pocs i minoritaris en les Juntes de Personal igual que som pocs en el nostre Cos en vies d'amortització (ja no hi ha interins ni oposicions; el Cos acabarà quan es jubili el darrer com dic en la Història del Metge Titular), però encara hi ha possibilitats d'ocupar un lloc de delegat.

Només s'han pogut fer llistes electorals a Girona, Lleida i Tarragona. Barcelona necessitava més membres per formar-la i no ha estat possible. M'han ofert ser cap de llista per Lleida, i després d'un període de dubtes, he acceptat encara que només pugui complir dos anys en cas de sortir perquè em jubilaré en un parell d'anys si no canvien les condicions socio-laborals, els altres dos anys ho complirà el segon de la llista , la Dra. Aurora Palos, sempre en cas que aconseguim una representació.

He pensat que faig bé de mantenir-me dempeus fins al darrer moment, en defensa de la dignitat i de les condicions laborals del nostre col·lectiu davant o de manera integrada amb el repte de l'Agència de Salut i el nostre encaix dins o fora d'ella. Tinc experiència en Juntes de personal a l'haver quatre anys en la de l'ICS i penso que puc ser útil.

Moltes vegades quan passo per la Sala d'Urgències en el camí cap a la meva consulta, em trobo amb un nen/a petit/a amb la mascareta de nebulització (és una mascareta conectada a un dispositiu que administra medicació per via inhalatòria). Quan vaig començar la meva vida professional (ara ja fa molts anys) aquests problemes es presentaven molt rarament.

Són infants afectats d'una dificultat respiratòria per inflamació dels petits bronquis que anomenem bronquiolitis, causada per l'actuació d'uns virus, principalment el virus sincitial respiratori i els rinovirus , s'ofeguen i la seva respiració emet xiulets talment com l'asma.

La jove mare l'aguanta als braços mentre es realitza l'assistència. Moltes vegades per la seva mirada veig que no és la primera vegada que es troba en aquesta situació.

Està ben establert científicament que l'alletament natural té un efecte preventiu sobre aquests cassos. Mitjançat la llet de la mare, a més dels nutrents propis, es transmet al nadó defenses inmunològiques (inmunoglobulines de la mare) així com leucòcits amb la seva memòria inmunitària, que proveiran al nounat de recursos importants de protecció front als virus més habituals de l'entorn de la comunitat on viu la família.

Potenciar l'alletament natural és una tasca molt important dels equips de salut i molt especialment de pediatres i llevadores que estan atenent a la futura mare durant el procés de gestació. Preparació psicològica i física són necessàries. Les condicions laborals de la dona treballadora és un factor negatiu en aquest procés. Algunes amb capacitat per l'alletament renuncien a aquesta oportunitat única per les exigències professionals.

Si l'alletament natural fós majoritari, s'evitaria molt patiment pediàtric i maternal i també s'estalviarien importants despeses assistencials.

Una de les coses que més em treuen de polleguera és que es classifiquin com malalts mentals, aquelles persones que, sotmeses a condicions laborals insuportables desenvolupen trastorns emocionals del tipus ansiós-depressiu o reaccions extremes d'estrés. Així ho fan certs sectors de l'Administració i també empresarials. És la manera d'evitar la crítica del sistema productiu i de les condicions laborals dels funcionaris i treballadors en general. Ho resolen enviant aquestes persones als Serveis de Salut Mental, on se'ls hi confirmarà el diagnòstic, se'ls hi redactarà baixa per malaltia i s'iniciarà un tractament amb psicofàrmacs, establint visites de seguiment i/o consultes amb psicòleg. L'afectat acaba pensant que realment és un malalt i que necessitarà curar-se o prendre crònicament una medicació per poder tornar al treball.

Quines alternatives tenim?

Possiblement l'activitat sindical i política pel canvi del model de producció. També l'actitud crítica i combativa dels funcionaris i treballadors fixes de l'Administració o l'Empresa. Mentre hi hagi crisi econòmica la comunitat d'aturats acceptarà condicions llastimoses del treball.

Mentrestant esperem que els afectats siguin prou assenyats per no prendre la medicació aconsellada i així evitar els efectes col·laterals i dependències que aquests fàrmacs ocasionen. L'atenció psicològica pot ser vàlida per aprendre a manejar l'ansietat i conscienciar-se de la pròpia situació.

Aquest any els equips ens hem vist interpelats per l'Institut Català de la Salut (ICS), perquè acceptéssim entrar en l'Autonomia de Gestió. La proposta, en resum és fer-nos responsables dels problemes econòmics de l'Atenció Primària, però sense definició del nombre de personal que ha de formar l'equip (només inclou medicina de família, infermeria de família i serveis administratius, deixant fora pediatria, odontologia, llevadora, treball social, atenció continada i qualsevol altre servei ), sense capacitat de contractació del personal de reforç ni definir el seu nombre. Tampoc el presupost econòmic és real i es basa en càlculs de mitjanes poblacionals oblidant l'estructura rural de l'ABS. En un moment de crisi econòmica això és inacceptable i així s'ha comunicat a l'ICS el qual no ha tirat endavant la proposta.

Allò que volem els professionals és autonomia en la gestió clínica. No som economistes ni empresaris. Volem més capacitat per resoldre els problemes de salut de les persones que tenim encomanades, volem més autonomia respecte al treball dels especialistes, que cadascú faci les seves funcions, que s'ens alliberi de tanta burocràcia derivada de la descoordinaciódels diversos nivells assistencials: Hospitals i CAP-II (especialistes). Volem mitjans diagnòstics propis per a l'Atenció Primària i no dependre dels mitjans hospitalaris. Volem més capacitat per organitzar l'assistència i més capacitat per tenir temps per treballar en equip o posar-nos al dia en coneixements i capacitats pràctiques, així com tenir més temps per fer anàlisi i atenció als problemes de salut de la comunitat .

Un pacte entre la Camfic i l'ICS intenta reduir la càrrega burocràtica del Metge de Família. No hi ha res d'estrictament novedós ni que surti de la legalitat vigent i moltes de les qüestions proposades no són sinó una correcció de vicis crònicament establerts entre l'AP i el segon - tercer  nivell (especialistes i/o Centres Hospitalaris) i ja reinvindicats pels capçaleres des de temps immemorial; alguns ja es feien però a contracor i amb poc suport dels responsables directius. De totes maneres, la mesura no serà prou efectiva fins que els especialistes no comencin a usar la e-recepta i es conectin els seus sistemes informàtics amb la xarxa d'AP.

La novetat és el document explicatiu cap l'usuari que intenta evitar el xoc d'aquest i les seves exigències tradicionals vers el capçalera i el sistema: la prescripció induïda i el costum que tot ho ha de solucionar el metge  com volants, proves complementaries... d'altres nivells assistencials i/o privats. Esperem que aquest document no tardi en ser repartit entre els usuaris.

Tenim un aspecte important no regulat ni tan sols insinuat, com és la responsabilització de la gestió de Baixa Laboral, quan el procés és d'atenció i seguiment del segon nivell assistencial. Potser en una altra ocasió. La legislació actual no obliga en exclusiva al metge d'AP.

 No ha començat l’epidèmia general i sembla que vivim immersos en ella a nivell dels medis de comunicació. Nosaltres els professionals, no rebem per via institucional informació científica (virològica, epidemiològica o clínica) respecte el nou virus, i en canvi sí rebem uns “protocols d’actuació”, canviants d’un dia sí i un altre també, elaborats per “autoritats sanitàrio-polítiques” que impliquen més una escenografia en el teatre de la vida assistencial, que no pas una actuació realment científica.

Sort tenim que anem consultant altres informacions neutrals i objectives, sobretot en el “boom” de l’ús dels antivirals (oseltamivir, zanamivir). Obviant les notícies que corren per la xarxa, sobre conspiracions i muntatges, una de les informacions més eclèctiques que ens han arribat són les del “Butlletí Groc” de la Fundació Institut Català de Farmacologia de la UAB. La lectura d'aquest butlletí és recomanable i es  pot consultar a l’adreça: www.icf.uab.cat/informacion/boletines/bg/bg222.09c.pdf

De l’eficàcia dels antivirals diu textualment: “…l’eficàcia de l’oseltamivir i del zanamivir en assaig clínics era inicialment modesta. Administrats durant les primeres 48 hores dels símptomes en reduïen la durada en un o dos dies, i en les persones amb risc de complicacions reduïen lleugerament la incidència de pneumònia i la taxa d’ingrés…” Els subratllats són meus.

Destaquem d’ella la darrera frase després d’exposar els efectes secundaris-tòxics dels antivirals: “…La possibilitat d’aquests efectes greus pesa molt, si se la compara amb el seu efecte beneficiós modest en la prevenció i el tractament de la grip” (els subratllats són meus). Les reflexions finals que fa el document recomanant la recerca científica sobre el nou virus del qual s’ignoren moltes coses, són prou interessants.

Tota la informació de més nivell mèdic-científic, ens porta a recomanar l’actuació tradicional com la millor:

- confiança en el metge de capçalera,

- atenció i tractament dels símptomes,

- atenció a les complicacions,

- aïllament a domicili i passar la grip al llit com sempre,

- ús dels antitèrmics tradicionals i evitació dels antivirals.

Això és el que us vull aconsellar des d’aquest post.

Com a actitud personal, les mesures higièniques que s’han publicitat em semblen molt correctes.  No són sinó les del sentit comú i que l’educació de tota la vida recomanava quan hom tus o estornuda, sabent que la transmisió de tots els gèrmens respiratoris es fa per via aèria i per via de nas-boca-mans. No estaria gens malament que les persones instauréssim el costum d'usar caretes de protecció quan ens sentim afectes de qualsevol malaltia respiratòria i haguéssim d'assistir a concentracions (transport públic, espais tancats, centres de treball....), per respecte als altres, no per "protegir-nos dels altres".

Des del començament de l'epidèmia (que ha esdevingut pandèmia), m'ha semblat exagerada i "terrorífica" la campanya engegada pels medis de comunicació. Sembla que només fan peu-fort en les defuncions. No ha passat així durant els anys anteriors, amb els milers de morts induïts pels virus gripals convencionals. Em fa l'efecte que els governs i les seves autoritats sanitàries, volen excusar la important despesa de diners públics en fàrmacs antivirals (d'utilitat limitada), i en noves vacunes. Ja va passar amb la grip aviària que el govern central va comprar milers de dosi d'antivirals, les quals no es van utilitzar i ara sembla que s'envasaran per tractar la "grip nova"

En un món globalitzat és fàcil que un canvi genètic viral tingui l'extensió aconseguida per aquest nou H1N1. Les lleis de Darwin són vigents. L'evolució de les espècies no s'ha parat pas i per tant, al llarg dels temps, aniran apareixent noves soques i totes intenteran reixir i sobreviure, per més petites que siguin. Cal temps d'adaptació de la comunitat; de moment moriran algunes persones susceptibles per la pròpia debilitat inmunitària i/o les complicacions bacterianes, metabòliques o descompensacions de malalties greus prèvies, això no vol dir que el nou virus procedent de soques porcines, sigui més letal que els virus A, convencionals.

Confieu en el criteri del metges de capçalera. tractarem els afectats amb tota la cura. Possiblement usarem molt poc els antivirals, atès el perill de seleccionar soques resistents i atès que només tenen utilitat en les primeres 48 hores de l'aparició dels primers símptomes, però ens mantindrem amatents a qualsevol complicació. Segurament la pressió de la comunitat de pacients serà forta i caldrà extremar les formes de comunicació i explicació d'aquesta manera d'emmalaltir.

Recomanem a tothom, no sols en aquesta epidèmia sinó també per qualsevol afectació de vies respiratòries:

- Evitar les aglomeracions i llocs tancats en temps d'epidèmia.

- Tossir o estornudar protegint-nos amb mocador o amb la mà.

- Girar sempre el cap si tenim una persona aprop.

- Rentar-nos les mans sovint.

- Quedar-nos a casa si tenim febre.

- Ventilar l'habitatge i/o l'habitació.

- Consultar el metge de capçalera davant el dubte.

- Podem tractar-nos amb antitèrmics (paracetamol, ibuprofeno o aspirina) per la febre, mentre esperem la visita del nostre metge. Cap altra medicació.

En la premsa s'informa de la derogació d'un ordre del Ministeri de Sanitat de 1985, que fa referència a quins medicaments específics precisen recepta mèdica o no.

Atès que està d'actualitat la polèmica sanitària de la "Gestió d'infermeria" que propicia que aquest grup de professionals puguin receptar, s'ha volgut relacionar ambdúes qüestions. Possiblement hi ha relació, però el debat és diferent, atès que ningú posa en dubte que el personal d'infermeria pugui aconsellar a qualsevol pacient l'ús de productes que no precisin recepta mèdica per obtenir-los, per millorar la salut o atendre sanitàriament problemes de la seva competència.

Allò que gran part del col·lectiu mèdic no veu clar és que la Sanitat Pública incrementi, de manera interessada per falta de personal facultatiu, les competències assistencials d'infermers/es, principalment en les demandes "urgents" o "espontànies", segons expressions a vegades equivalents, perquè siguin més resolutives davant possibles patologies menors i d'acord a protocols dissenyats pels propis facultatius (està clar que en aquest procés hi ha metges de certes societats científiques que hi estan d'acord i col·laboren amb l'Administració).

Perquè tot aquest procés reïxi cal la complicitat dels metges perquè signin les receptes suggerides per infermeria i els protocols que segueixen i així ho veiem moltes vegades, essent els propis companys els nostres principals enemics. Heus ací les nostres contradiccions!!!

Jo vaig més lluny: no signaria productes receptats per especialistes, per continuar els seus tractaments si no hi estem d'acord al cent per cent. Que cadascú assumeixi les seves responsabilitats!!. Ara amb la recepta electrònica no hi ha excusa

Any rera any, els Serveis d'Atenció Primària (SAP), no compleixen l'Acord de la Mesa Sectorial en el calendari de les propostes d'objectius (DPO), i com sempre ens trobem a la tornada de vacances, que en el darrer trimestre, hem de dedicar molt temps a la revisió i actualització dels processos que impliquen els objectius "anuals", a fí de donar-lis cumpliment. On és la pressió dels Sindicats?. Quina feina fa la Taula de seguiment del Pacte?. Només actúa davant una reclamació?