INTRODUCCIÓ

Menjar de manera correcte és un factor essencial per prevenir problemes de salut i per això  cal que coneguem bé el nostre organisme:  si tots som diferents, perquè mengem tots igual?. La Dietètica és una ciència força complexa i que precisa estudis continuats. Periòdicament apareixen noves evidències sobre la influència de determinats aliments en la salut de les persones. Uns d'aquests estudis és el PREDIMED,  realitzat de manera científica referent a la Dieta Mediterrànea. Per la seva importància li dedico una pàgina específica.

 

· Saber si la nostra tipologia és astènica, atlètica, pícnica o mesomorfa ens pot ajudar a triar els millors aliments per a nosaltres.

 

· Sempre cal comprar els productes del temps i de Km0 per ser els millors que s'adapten a la nostra salut en cada època de l'any, malgrat que al nostre mercat globalitzat podem adquirir molts productes de temporada durant tot l'any. Coneixem actualment quin són els productes de temporada?

 

· En la compra cal triar els productes naturals, no refinats, integrals i evitar els industrialitzats. Comprovar el seu origen, si és possible conèixer com s'ha criat el bestiar dels productes càrnics que comprem, si el peix és de piscifactoria o pescat a la mar... i totes altres condicions d'interès rellevant.

 

· Finalment també cal preveure i modificar la pròpia dieta segons l'estació de l'any en que vivim. No hem de menjar el mateix a l'hivern com a l'estiu, tampoc en primavera o tardor. Els aliments "calents" ens convindran més a l'hivern i els "frescos i hidratants" a l'estiu. Durant la primavera uns dies de dieta "desintoxicant" ens pot anar força bé per sortir-nos-en de la famosa astènia estacional.

 

Si tenim problemes de salut específics potser caldria establir algun tipus de dieta però cal que aquestes estiguin dissenyades de manera personal per a les necessitats de cadascú i la millor manera és que això ho faci el metge/essa o infermer/a de capçalera o un/a dietista professional.

 

 

No hi ha dietes universals, però hi ha esquemes generals.

 

En la següent pàgina  us exposo un llistat de dietes en format pdf. perquè es puguin descarregar. Van acompanyades d'una taula d'equivalències imprescindibles per intercanviar aliments del mateix tipus i les seves racions equiparables calòricament.

 

Aquestes dietes són esquemes genèrics estàndards també aptes per a diabètics, amb consells a peu de pàgina. Cap d'aquestes dietes corresponen a esquemes restrictius, "especials" o d'autor. Són dietes equilibrades en els seus components bàsics

 

- No inicieu cap d'aquestes dietes sense la supervisió del vostre metge de capçalera, infermer/a o dietista. Únicament ells saben si us convenen.

 

 

Cada persona segons la seva tipologia, sexe, edat, esforç de treball, esportista, treball intel·lectual... necessita una manera de menjar diferent. També el lloc geogràfic on viu: països freds, càlids, tropicals... influeix en les necessitats nutritives.

 

Els principals nutrents amb els quals es dissenyen les dietes són els que anomem

  • Hidrats de carboni o glúcids, que han de representar el 55-60% del valor calòric total de la dieta (veure'n més)
  • Els lípids o greixos, que ha de representar el 20-30% del valor calòric total de la dieta, amb predomini de les grasses insaturades (vegetals) sobre les saturades (animals). (veure'n més)
  • Les proteïnes que ha de representar un 15-20% del contingut calòric total de la dieta.

En diem dieta hipocalòrica aquella conformada per una proporció d'hidrats de carboni inferior al 55% i lípids inferior al 20%; i contràriament hipercalòrica quan la proporció sigui superior al 60% el glúcids i superior al 20% en lípids.

 

En diem dieta hiperprotèica quan la proporció de proteïnes sigui superior al 20%

 

 

EL PES IDEAL

Un dels valors que ens podrien indicar que estem fent una ingesta adequada de calories és, sense dubtes, el nostre pes. Però com sabem si pesem correctament?. És difícil de definir-lo. De manera general és aquella situació de pes estable en que hom s'hi troba bé, no es fatiga, se sent àgil físicament i psíquica.

La ciència ens obliga a quantificar-lo. Professionalment usem el concepte de IMC (Índex de Massa Corporal), que hauria d'estar entre 19 i 25. Les persones astèniques tendiran a estar als marges baixos i les atlètiques als marges alts.

 

Com es calcula?.

Cal dividir el pes de la persona en kilograms per la talla al quadrat, expressada aquesta en metres.

 

Exemple

Una persona que pesa 78 Kg i d'alçada 1,80 metres, la seva IMC serà: 

Dividir 78 per 1,8 i el resultat tornar-lo a dividir per 1,8

 

Consell:

El pes ideal estaria en la mitjana, això és IMC de 22, així tindríem marge per augmentar/baixar el pes sense preocupar-nos massa.

 

CONCEPTE DE RACIÓ

És difícil fixar en forma de pes allò que és una ració , si definim com ració la quantitat necessària de cada aliment en cada àpat, atès que pot ser variable segons les necesitats de cada persona.

 

Podem també entendre com ració aquella mínima aportació alimentària total diària de manteniment de les funcions bàsiques, que habitualment valorem com la necessitat d'una aportació total diària entre 1500 i 1800 calories; Diferent seria la ració per exercir una activitat laboral o esportiva que podria arribar a les 3000 calories.

 

Tampoc no és el mateix concepte una ració d'hidrats de carboni per a diabètics i una ració del mateix per a persones no diabètiques.

 

En la piràmide dels aliments que trobareu a la pàgina de les dietes, podeu llegir a mà dreta els valors aproximats d'una ració parcial de glúcids, lípids o proteïnes que s'usen pel càlcul de les racions per cada àpat. 

 

Per una persona normal NO diabètica exemples de racions seríen:

1 ració de farinacis:

 

  • Pa: 50-60g
  • Patata 80-90g
  • Arròs 60-80g
  • Pasta 60-80g

1 ració de làctics :

 

  • Un got de llet de 200 cc
  • Dos iogurts
  • 60g de formatge

 

1 ració de proteïnes :

 

  • 100-150g de carn
  • 150-200g de peix

 




Escribir comentario

Comentarios: 0