Els serveis d'urgències a Catalunya saturats

Els medis de comunicació en van plens aquest dilluns de setembre del 2014. El conseller del ram en treu importància i diu que són situacions temporals. Parlem dels serveis d'urgències.  Els metges dels serveis diuen que no poden donar altes per internament a qui els convé, per manca de llits hospitalaris i els malalts s'acumulen en dits serveis per manca del flux corresponent. L'usuari roman hores i hores en les sales d'espera pendent d'ésser visitat. El conseller diu que farà millores mitjançant la posada en marxa de pantalles informadores del temps d'espera o suggerint l'anada a altres serveis.

És lògic que en un país normal, amb una assistència normal es produeixin tantes demandes d'atenció urgent?. En la biografia d'una persona, quantes vegades es produeix una situació que precisi una atenció urgent hospitalària?. Al lector d'aquest post, quantes vegades li ha passat? i al seu entorn familiar?. 

 

- Altrament, el lector d'aquest post, quantes vegades ha anat al sistema públic habitual per visitar-se, i no ha pogut fer-ho en un temps prudencial?, i al mateix dia?. Suposo que hi ha enquestes que responen a aquestes preguntes però no les conec.

 

Allò que jo veig de manera habitual és que en els Centres de Salut de Primària, els metges treballen amb agendes curulles de visites programades amb poc o gens d'espai per visites espontànies del dia i per tant, aquestes es transformen en visites "urgents" que són ateses per "metge d'urgència d'aquell dia" de manera ràpida i a vegades, poc resolutiva. Poques vegades aquest servei és cobert pel metge de capçalera o referència. Com que la població ho sap, possiblement bona part es dirigeix a les urgències hospitalàries per rebre un servei més complert. Quantes persones ateses a aquest nivell són donades d'alta a domicili? i quantes necessiten ingrés hospitalari?. Suposo que hi ha registres.

 

- Altrament dos, quantes vegades s'ha necessitat anar a una primera consulta especialitzada i aquesta no es produeix sinó molts mesos després?. Es complica la patologia i un acaba anant a urgències hospitalàries?. Aquí sí que hi ha un greu coll d'ampolla assistencial (estic parlant dels CAP-II). Les agendes d'aquests professionals també estan plenes amb visites de seguiment, segones i successives consultes de protocol, copant dita agenda i no acaben de donar altes al metges de capçalera. (manca de confiança?),  quedant així poques per a primeres visites derivades pel metge de capçalera per a diagnòstic. La solució: donar altes un cop fet el diagnòstic i comprovat que el tractament és efectiu. La resta de seguiment ho pot fer perfectament el metge de família.

 

Als primers anys de la Reforma, els CAP d'especialistes (CAP-II) estaven pensats per reforçar l'atenció primària, amb personal propi d'aquest nivell assistencial, i orientats al diagnòstic clínic de patologies massa complicades pel metge de família. Després aquests serveis foren "jerarquitzats", el personal passà a ser plantilla hospitalària i dependents d'un centre Hospitalari,convertint els CAP-II en consultes externes d'aquest hospitals, (primera descapitalització en personal de l'Atenció Primària-II) amb la conseqüent desinversió en tecnologia diagnòstica que sí es desenvolupà a nivell hospitalari (segona descapitalització de l'Atenció Primària-II)

 

Aquests darrers anys, amb les anomenades retallades en personal assistencial, tot s'ha accentuat enormement quedant col·lapsats tots els nivells assistencials. No se'n salva ni un.

 

Dr. Joan A. de Luna

Col·legiat d'honor. 

Escribir comentario

Comentarios: 0