El nou model ja s'albira: la fi del metge de capçalera

Diversos fets ens indiquen la direcció que està prenent l'Atenció Primària a la Catalunya: ja fa uns anys que en els contractes DPO s'inclou la gestió  d'infermeria i les cobertures entre professionals, com objectius d'empresa. En  els primers anys amb l'excusa de manca de personal per contractar i posteriorment per manca de financiació per substituts. Primer durant els períodes de vacances i posteriorment durant tot l'any.

 

Amb això i el temps transcorregut, els gestors (directors d'ABS inclosos), han demostrat estadísticament que:

• Infermeria es mostra resolutiva amb patologia menor, seguint certs protocols (dissenyats per/ i amb instrucció dels propis metges de família).
• Amb menys metges es pot mantenir l'assistència a nivells d'acceptable satisfacció, obviant la població adscrita a cada professional (cupos),  encara que amb certs inconvenients de temps d'espera, perfectament assumibles en la pràctica.
• El tabú de suspendre consultes o agendes del dia, s'ha superat sense remordiments o mals majors i s'ha consolidat com sistema habitual (no únicament en vacances) sinó durant tot l'any per cobrir la manca de professionals.
• Els metges s'han acostumat a incloure en la seva agenda, sense massa resistència, usuaris d'altres metges i/o a passar consulta en agendes d'altres companys (aquesta segona opció, bàsicament il·legal, strictu senso).

 

A part els factors assistencials, s'hi ha afegit el factor estructural de la legislació de l'ICS, atès que, les OPOs de l'empresa, no fan referència a un lloc de treball (clau mèdica/població adscrita) sinó a un contracte fixe, per fer activitats assistencials allà i com l'empresa precisi amb independència de tenir o no una població adscrita al professional, i gairebé sempre per un temps limitat (preparació a la desaparició del metge de capçalera).

 

Un darrer factor i no menys important, és l'aparició i desenvolupament en els darrers anys, d'un model empresarial basat en la gestió de la complexitat. Aquest model ha estat desenvolupat teòrica i pràcticament en qualsevol tipus d'empresa, incloses les d'àmbit sanitari.

 

En les darreres setmanes els professionals de l'ICS han vist aparèixer en el seu programa assistencial (e-cap)  un nou element que classifica cada persona pel seu grau de complexitat. Es tracta d'un software dissenyat als U.S.A. i per a un entorn empresarial diferent al català. El seu encaix al nostre sistema mostra disfuncions molt importants. Ens diuen que ha de servir per millorar la gestió clínica del pacient però pensem que és una forma de gestió administrativa per mesurar despesa/pacient o intent d'implantació d'un nou model assistencial que podria ésser, segons informació facilitada per la direcció, el següent:

 

• Potenciació de la gestió d'infermeria: davant una demanda assistencial per patologia menor d'un usuari de baixa complexitat, aquest seria atès per personal d'infermeria.
• Reducció de l'activitat del metge: per tant menys necessitat d'aquest professional. El metge no actuaria per assignació poblacional, sinó per assignació de complexitat. 
  • Si la complexitat és mitjana, l'usuari seria atès per un metge de mitjana experiència ( no existència d'assignació població/metge)
  • La complexitat alta seria atesa per metge sènior més experimentat o que realitzés una atenció concreta de tipus mini especialització.
• Desaparició, doncs, de la figura del metge de capçalera o família (MC, MF), i transformació al concepte de metge d'atenció primària (MAP), com ja es comença a dir.
  • Desaparició de la lliure elecció de metge (l'usuari seria derivat pels serveis administratius, al professional que cregui convenient, segons complexitat, i no segons adscripció, per tant desaparició de cupos, i adscripció general a una ABS).
• Desaparició de l'EAP homogeni. Aparició de nivells assistencials com a l'Hospital.
• Potenciació del paper d'expert i possiblement DPO que reflexi aquest fet.

 

Per aconseguir aquestes finalitats és lògic i necessari l'existència de diferents contractes: un mínim de metges fixes de plantilla (per atenció a la major complexitat) i contractes temporals (per atenció a la menor complexitat). L'estructura d'EAP ja no seria necessària i el model seria més empresarial i estratificat, tant si es privatitza com si segueix públic.

 

En aquest model incomoda el metge APD i el metge que traballi per "cupo", i per tant a l'administració li convé la seva desaparició el més aviat possible.

 

Pensem que aquest no és un model d'Atenció Primària sinó un model hospitalari /empresarial. Al meu entendre caldria potenciar la homogeneïtat dels equips (formació continuada) , mantenir el model del metge/infermeria de capçalera capaç de gestionar clínicament les diferents complexitats dels propis pacients, generar confiança i comunicació personal, coordinar tractaments, mantenir la població lliurement adscrita a un metge/DUI, segons voluntat i elecció de l'usuari.

 

CAL

- Mostrar-nos segurs del nostre model, de la nostra gestió clínica, de la confiança del nostre assegurat.

- No cedir la responsabilitat dels nostres pacients complexos i sí acceptar ajuda i coordinació amb experts.

- Tenir unes famílies que confiïn en nosaltres i no uns usuaris que tant se'ls hi dóna qui els visiti, és allò que ens omple com professionals.

- Resistir-nos a les cobertures sistemàtiques, sense deixar d'assistir a ningú que clínicament ho precisi.

- Mantenir una relació personal, comunicativa i de respecte mutu amb les persones que assistim.

 

Evidentment aquesta tesi només és probable encara que no provable, en el moment que la redactem.