Perquè no et puc creure Joaquim Casanovas?

Descarga
Document adjunt: article diari El País
El diari el País del dia 19 d'octubre, fa saltar la notícia de l'existència d'un document de treball de la Conselleria de Sanitat catalana, datat en maig de 2011, que fa referència a una possible privatització de l'ICS
__www.elpais.com_articulo_cataluna_Salud
Documento Adobe Acrobat 150.6 KB

Fa poques setmanes en una reunió al Col·legi de Metges de Lleida i davant d'una pregunta directa (veure informació), el senyor Joaquim Casanovas va negar qualsevol pla de privatització de la sanitat catalana, però no ho va fer de manera convincent. Actualment i davant l'evidència, segueix negant aquests plans. Potser s'hauria d'explicar millor. Tenim l'antecedent del SEM transformat en S.A. que també es diu que manté el seu caràcter públic però té una estructura que permet el lucre i l'activitat privada. (veure informació).

 

Sóc dels que penso que la nostra democràcia ha de permetre tant l'activitat pública com la privada en qualsevol sector de l'activitat econòmica. Crec també, en l'Estat del benestar amb un sector públic potent en els serveis sanitari i d'ensenyament. Aquesta potència no ha de significar exclusivitat, no estem en un model soviètic o cubà sinó en un model social-demòcrata. Tampoc estem en un model lliberal on el sector públic queda residual i per cubrir únicament necessitats bàsiques, i temo que els plans de la Generalitat vagin cap aquest darrer camí.

 

La financiació correcta dels serveis públics esdevé el camp de batalla en aquests moments de crisi econòmica i d'Estats dèbils, endeutats, i objectiu de l'especulació dels capitals internacionals (Mercat) que busquen el màxim benefici sense importar que es destrueixi aquest Estat de benestar que encara és molt jove (20 anys?). El seu missatge és  clar: poseu en venda els serveis públics per capitalitzar l'Estat i cobrir el deute, ja es trobarà comprador.

 

La temptació dels governs lliberals és gran. Primer cal sanejar les empreses públiques, reduïnt l'activitat, el personal i segurament la cartera de serveis, per tant la despesa,  canvis que hauran de ser estructurals i permanents, a fi d'obtenir un preu de sortida raonable al mercat especulatiu. Després cal fer canvis de gestió maquillant la presència de l'ens públic en les noves estructures obertes al capital privat. Aquesta és la dinàmica que veig que s'està produïnt de manera accelerada en la sanitat pública catalana.

 

La voluntat és clara i si el model resulta reixit, segurament serà adoptat pel nou govern lliberal de l'Estat surgit en les eleccions del 20-N. Els catalans sempre fent de conillets d'índies, i segurament els professionals sanitaris, sobretot els joves, hauran d'adoptar postures doloroses i imaginatives en la nova situació.

 

És clar que el problema és buscar una financiació correcta dels serves a més d'una gestió austera i ajustada, però la única sortida és la venda?. Què passa amb el frau fiscal? Què passa amb la taxa Tobin?

 

 

Escribir comentario

Comentarios: 0