Gestió de salut: més vertical que mai

 

Ara farà uns vint anys, els metges i sanitaris que viviem treballant en solitari i en servei les 24 hores (rurals), varem ésser convidats, sisplau per força, però també de manera voluntària a integrar-nos en un nou projecte de reforma sanitària. Les bases amb les quals varem ser convidats  foren essencialment: 

 

  • Un model centrat en l'Àrea Bàsica de Salut.
  • Organitzat entorn a un equip (EAP) el qual tindria completes competències en organitzar-se assistencialment respectant l'estatus de cadascú i amb l'obligació de formar torns d'atenció continuada per atendre la demanda fora de les hores habituals de treball.
  • L'equip tenia un coordinador en funcions de barca d'enllaç entre les decisions de l'equip i la inspecció mèdica de l'ICS.
  • Les hores d'atenció continuada que no podria cobrir l'equip, eren suplides per reforços.
  • l'equip havia de fer el diagnòstic de salut de l'Àrea i aplicar els programes específics per atendre aquests problemes amb plena autonomia (deien). Hi havia el convenciment que els problemes de salut no eren iguals en tot el territori català.
  • El professional guanyava en possibilitats de demanar proves complementàries.
  • El professional podia gaudir d'un horari i guanyava hores d'oci.
  • Les decisions clíniques estaven totalment en mans de l'EAP.

El model ha anat evolucionant,

 

El primer canvi fou la transformació del Coordinador en Director; aquest ja no representava l'equip sinó que era el transmisor de les directius dels Gestors a l'EAP. El canvi es visqué al principi com un simple canvi de nom perquè els metges en el càrrec continuaven tenin l'esperit de "coordinador" encara que amb més pressions des de "dalt": Inici de la verticalització.

 

Un segon canvi: el nou model retributiu. En principi pensat per compensar les diferències en les càrregues assistencials dels metges,  esdevindrà una eina que usarà l'ICS per condicionar l'activitat del metge mitjançant uns objectius enfocats a les necessitatd d'empresa més que no pas a les necessitats assistencials. Amb el maquillatge de millora de la qualitat, el professional mèdic i d'infermeria estarà més atent al seu cumpliment (DPO) que a millorar la dialèctica assistencial i la gestió clínica: Increment de la verticalitat.

 

El canvi més potent en aquesta línia serà la informatització del sistema assistencial. És la principal eina de gestió empresarial disfressada d'eina de gestió clínica. La seva rigidesa, poca flexibilitat i complexitat ajuda dificultosament a la gestió clínica, la relació metge-malalt queda desdibuixada entre "clicks" i obligacions de l'aplicatiu: Optimització de la verticalització.

 

Ara les decisions clíniques del metge, sigui en l'àmbit terapèutic, diagnòstic (proves complementàries), col·legials (derivacions a especialistes), restaran molt condicionades a uns aplicatius de programació que no responen fidelment a les necessitats reals del consultant. Les relacions amb els CAP II (especialistes) esdevenen difícils i a vegades conflictives a l'haver-hi discrepàncies de criteris, competències i llista d'espera.

 

Amb tot això l'usuari ha anat agafant l'hàbit de demanar atenció mèdica durant l'horari d'Atenció Continuada, que en principi tenia la funció de atendre els problemes de salut urgents, emergents fora de l'horari normal de les consultes. Ha aparegut així la figura del "abusari" en contrast amb l'usuari.

 

En el post anterior ja vaig descriure l'estructura piramidal-vertical de la organització de l'atenció continuada (urgències) que deixa d'estar en mans de l'EAP per passar a una empresa que monopolitza el servei i l'organitza.

 

Sóc dels que pensen que la Gestió Clínica, la que naix de la relació dialèctica entre l'usuari i nosaltres el primer nivell, que si apliquem les mesures d'austeritat i rigor pròpies del moment, ha de prevaldre, tenir sortida àgil i sense entrebancs per a la seva resolució, estant l'estructura organitzativa al servei d'aquesta dinàmica i no a l'inrevés. L'Àrea Bàsica de Salut ha de recuperar el seu paper central en el sistema sense pèrdua de personal ni recursos atès que sempre hem treballat amb restriccions i hem perdut capitalització a favor del tercer nivell.

 

 

Escribir comentario

Comentarios: 0