NEOLIBERALISME SANITARI

A començaments dels anys noranta del segle passat, el mercat global, aprofitant la caiguda del bloc soviètic i el fracàs de la seva economia, optà decididament per la política neoliberal,  essent  les seves característiques el rebuig de la regularització i control de preus, els quals quedarien marcats únicament per la clàssica oferta i demanda,  a més del consell de reduir les empreses estatals públiques al mínim. D’aquesta manera, seguint el model,  es procedí en molts països, entre ells Espanya, a la privatització d’empreses estatals d’energia, telecomunicacions, transport públic i altres serveis. 

Europa, en mig de la guerra freda, havia creat uns estats amb  uns notables serveis públics bàsics, era aquell model “tercera via” socialdemòcrata com el dels països nòrdics, anomenats societats del benestar. Uns dels serveis bàsics gairebé generalitzats en aquesta Europa foren els serveis de salut tan ben acceptats per la població, sempre necessitada dels mateixos.

 

Podríem dir que ara, al segle XXI, després de tantes privatitzacions, les empreses públiques de prestació dels serveis de salut són de les poques que encara romanen en mans de l’Administració. No és d’estranyar que el mercat global estigui delerós de gestionar aquest munt de diners en benefici propi i dels especuladors.

 

L’Administració catalana ja fa anys que la seva política econòmica s’ha decantat clarament per les opcions neoliberals i així ha format el seu actual equip de govern. Ja fa anys que ha anat desenvolupant arreu del territori una xarxa de consorcis sanitaris els serveis dels quals fàcilment poden passar a gestió d’empreses privades mitjançant els oportuns concursos. Ha succeït, succeeix i succeirà en el futur mentre no canviï la política econòmica.

 

Lleida ha estat lliure fins ara d’aquesta organització fins que s’ha proposat posar en marxa el Sistema Integral de Salut, consorci format per Catsalut, ICS, UdL i IRB.  Davant una necessitat sentida per l’estament clínic de coordinació de serveis entre els pocs hospitals públics de la província, atesa la relativa escassa  població global dispersa pel territori, l’Administració de la Generalitat  ha decidit com a única solució la formació d’un consorci, amb uns estatuts ens els quals es facilita l’entrada de la gestió i empreses  privades. Entenem que no ha estat una decisió purament tècnica sinó ideològica. Cap argument emès per les parts interessades ens han convençut que la funció coordinadora no la pot fer l’ICS en la seva actual estructura empresarial.

 

Quines són les conseqüències d’aquest afer?

 

Per part de l’Administració,

 

- tenir dividit el servei de salut en parcel·les que fàcilment es poden ofertar al mercat global de les empreses sanitàries quan convingui.

- reduir  el volum de la plantilla fixa al mínim necessari per mantenir els serveis, complementat per contractes temporals o a temps parcial.

- abaratir el cost salarial ( capítol 1) al prevaler la contractació laboral amb totes les seves variants, sobre la contractació funcionarial o estatutària.

 

Per la part social,

 

- augment de salaris de la part directiva, com així mostren les estadístiques dels actuals consorcis en funcionament.

- precarietat en la contractació de facultatius, infermeria i administratius per aplicació dels principis del mercat laboral en la selecció de personal amb la desaparició dels processos de selecció per oposició al lloc de treball.

- augment dels contractes temporals i a temps parcials amb contínues i inacabables renovacions, en relació amb la plantilla total.

- dificultat dels trasllats fora de l’àmbit territorial.

 

Per part de la població,

 

- al principi pot no notar res atès que es trobaran servits com sempre amb la Targeta Sanitària (TIS).  Possiblement notaran canvis continus de metges de capçalera i especialistes de referència. Posteriorment les retallades en la cartera de serveis s’aniran aplicant de manera que quedin estructurades o apareixeran noves taxes per serveis actualment en vigor, atès que el finançament seguirà essent públic però no la gestió.

 

En resum el S.I.S. és una opció ideològica, no tècnica, emmarcada en la situació actual neoliberal. No és la única opció ni, al meu entendre, la millor per la població en una visió de futur. Només canvis polítics o la pressió popular poden fer canviar decisions ja preses.


 


Descarga
Els Estatuts del Consorci Sanitari de Lleida (Sistema Integral de Salut)
2014_10_ Estatuts Consorci SIS Lleida.
Documento Adobe Acrobat 172.0 KB

Escribir comentario

Comentarios: 0